16 de desembre 2010

Les passes que riuen

Les passes que riuen
em fan de guiatge.
Vinc amb vosaltres.

8 comentaris:

Rita ha dit...

M'agrada aquesta foto, fanal, maca!

Carme ha dit...

Si que és maca! I m'agrada molt també "les passes que riuen".

montse ha dit...

Espere-me, jo també vinc.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una metàfora preciosa la de les passes que riuen i, és clar, no m'hi puc resistir i les segueixo.
Potser són les que m'han portat fins el teu blog,i m'agradaria saber qui ets...
M. Roser

Elfreelang ha dit...

uauau les passes que riuen....quina fotografia més tendra!

kweilan ha dit...

M'agrada la foto i aquesta mena d'estela que s'intueix que segueix la nena.

Mortadel.la ha dit...

Les ombres de la parella, les passes que riuen i que segueix la nena amb el carretó!
Paraules ben trobades, Fanàlis!

maijo ha dit...

Aquests versos són com passes i també riuren, molt adients a la imatge(com sempre). Una abraçada.