Una metàfora preciosa la de les passes que riuen i, és clar, no m'hi puc resistir i les segueixo. Potser són les que m'han portat fins el teu blog,i m'agradaria saber qui ets... M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
8 comentaris:
M'agrada aquesta foto, fanal, maca!
Si que és maca! I m'agrada molt també "les passes que riuen".
Espere-me, jo també vinc.
Una metàfora preciosa la de les passes que riuen i, és clar, no m'hi puc resistir i les segueixo.
Potser són les que m'han portat fins el teu blog,i m'agradaria saber qui ets...
M. Roser
uauau les passes que riuen....quina fotografia més tendra!
M'agrada la foto i aquesta mena d'estela que s'intueix que segueix la nena.
Les ombres de la parella, les passes que riuen i que segueix la nena amb el carretó!
Paraules ben trobades, Fanàlis!
Aquests versos són com passes i també riuren, molt adients a la imatge(com sempre). Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada