M'han emocionat... Quin còctel. I és que escolto una cançó que s'hi diu: http://www.goear.com/listen/34613dd/Amelie-tontxu Fa dies que l'escolto. Igual la ratllo!
Mira quina paraula em surt, nena: GaticKs (de gat! L'he trobat maca) Te la deixo de regal! Dono, vull dir.
No entenc a les persones que quan parlen no es miren als ulls...es perden tot un món de sentiments que es podrien transmetre l'una a l'altra per aquestes finestretes virtuals. Hi ha coses que no cal dir-les, amb la mirada n'hi ha prou. Una abraçada, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
11 comentaris:
La mirada del gos (la tercera foto començant per baix) m'agrada especialment.
Col·lecció d'esguards... els has retingut tots!
Bona nit, fanalet.
Precioses fotografies i precioses paraules.
M'han emocionat...
Quin còctel.
I és que escolto una cançó que s'hi diu: http://www.goear.com/listen/34613dd/Amelie-tontxu
Fa dies que l'escolto. Igual la ratllo!
Mira quina paraula em surt, nena: GaticKs (de gat! L'he trobat maca)
Te la deixo de regal! Dono, vull dir.
Les mirades...ho diuen gairebé tot, eh que sí? Em fan por, de vegades, por de veure patiment en la mirada...
petonassos!
paraula de pas, cates!
totes aquestes mirades sonen a música i ens ompla d'emoció.
Salut!!!
quina expressivitat que desprenen les mirades de les teves fotografies! son precioses!
ja diuen ja que les fotos es queden amb retalls congelats de l'ànima ....s'entreveu en totes i cadascunes de les mirades....unes fotos precioses!
¿qué encierran cada una de ellas? Todas cuentan historias, unas más tristes que otras... me gustan las miradas limpias y puras...
un besito, fanal Blau!
Joc de mirades, caçades al moment . Genial recull d'emocions.
No entenc a les persones que quan parlen no es miren als ulls...es perden tot un món de sentiments que es podrien transmetre l'una a l'altra per aquestes finestretes virtuals. Hi ha coses que no cal dir-les, amb la mirada n'hi ha prou.
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada