Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
27 comentaris:
Nos amb nos, un nom molt especial per una barca per fer-se a la mar!
Fer-se a la mar
amb llum de matinada,
cercant l'amor.
es podria fer un estudi sociològic dels noms dels vaixells :)
em continuen fent enveja les boniques imatges que fas i els poemes que et generen!
un petonet
Nos amb nos i amb vos....esplèndides imatges per un nom ben especial...bon diumenge i bona setmana entrant!
Que boniques les fotos, i les paraules també.
El fanal de la segona foto sembla que carregui les piles de sol, per retornar la llum quan sigui de nit.
Bon diumenge, bonica.
Mar a mar. Precioses les fotos. I el nom de la barqueta, ben suggeridor.
estic d'acord amb la Montse, això dels noms de les barques és tot un món, tant suggerent com el d'aquesta que inspira poemes tan bonics.
Un nom rebonic, nos amb nos... jo voldria venir...
Vos amb vos.
Que tingueu un bon viatge
solcant la mar.
Molt maco!!
Si hi ha calma... d'acord!
Serà Tossa?
Agafem la barca?
Bona setmana Fanalet :)
no la vaig veure aquesta...
detalls quotidians "versus" irrellevàncies silents... ;¬P
màgnifiques! com les paraules que les acompanyen...
Petonet :¬)*
Sempre hi haurà un fanal al port que ens espere en acabar la travessia...
Bon final per a un fantàstic dia de mar.
Petonet.
I tant que sí, maijo!
Gràcies! :)
rosana...i un conte d'un fanal al port? Qua bé que escrius!!!
Una abraçada!
Mestre!!!
Els "versus" per la poesia!!!
un petó dels nostres!
Joana...va! agafem la barca!
Tant si és a Tossa com a Cadaqués!
que estrenis un bon (ja...) dimecres!!!
Guspira, molta calma...
Dissabte la mar no feia patir gens i el dia era esplèndid!
Un petó, bonica!
gripaublau...venint de tu un afalac!
Gràcies!
zel..vine!!!
va, vine i sortim a la mar!
vam pensar en tu!
Gràcies, Joan!
Oi que si? El nom és ben suggeridor!
Gràcies El porquet!
Carme, el fanal de la foto no ho sé, però jo si que les vaig carregar!
Tant bé i bons com són els dies de camins i mirades.
Un petó!
Elfreelang,
tu tens el mar a prop. La mar sempre fa que un es trobi!
Un abraçada moooolt gran!
Montse!
I tant que sí! Qui millor que tu que ets una dona marina?
Apa que ja estàs trigant! Posa-t'hi!
un petó de d'aquest bocí de mar cap al teu mar!
Cèlia...senzillament i emocionada...gràcies!
Fins el fanal
surt a la mar
No venia la lluna
.............. Anton.
Publica un comentari a l'entrada