Quina preciositat... Que maques, Fanal, que maques... Entre tu i en Barbu, sou els millors! Un dia et demanaré permís per agafar-ne una. Bé te'l demano ara. Ja respondràs. Encara no he pogut penjar la seva...
M'estava mirant els teus posts i tot i que hi ha molts que m'agraden,m'he aturat en aquest, ple de poesia i d'imatges que et conviden a somniar aquarel·les. Magnífic. Continua oferint-nos la teva mirada. Una abraçada.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
16 comentaris:
Com sempre en les teves fotografies hi ha poesia i en la teva poesia imatges ....jo també agafo un pinzell per pintar tonalitats musicals!
La bicicleta regalima tristesa i llàgrimes de temps abandonada... Cada fotografia és una metàfora.
Des del far bona nit.
onatge
La mirem de llum i ens hi acostem...He entrat atreta per la la imatge hipnotitzadora de la bicicleta. La trobo preciosa, sense pintar.
qué buena sensacion ...
esa bicicleta espera su próximo viaje para volver a pintar un sueño ...
paso a dejarte un abrazo,fanalblau
Una bona mà de pintura sí que necessitaria aquesta pobra bicicleta!
Vella i despintada, però plena de vida, m'agrada molt aquesta bici. I les tonalitats musicals també.
Clar que si em poso a pintar també... ja seran massa mans ...
Bona nit, fanalet.
Xulíssima, aquesta imatge. Però jo la música no la veig. De fet, no sé perquè però l'únic que escolt és un suau onatge :)
La música la del temps viscut potser. I ara aquesta bici rovellada o desprén sons desafinats o és totalment silenciosa.
Però enigmàtiques són sempre les petjades viscudes de qualsevol objecte.
El poema m'encanta; un grapat de somriures lluminosos per a tu!
Quina preciositat...
Que maques, Fanal, que maques...
Entre tu i en Barbu, sou els millors!
Un dia et demanaré permís per agafar-ne una. Bé te'l demano ara. Ja respondràs. Encara no he pogut penjar la seva...
Quines fotografies...van més enllà de la imatge que s'hi veu reflectida. M'han agradat moltíssim!
apa nena
t'has lluit amb aquestes imatges
que boniques!!
Un tresor aquesta bici i carregada com va de colors!
L'has ben encertada Fanal! felicitats!
Preciosas todas me encantan esas texturas con sabor de antiguo
Gràcies pels vostres comentaris, sempre generosos.
Anna, quan vulguis te'n regalo una, o dues! :)
Odel, gracias por tu visita.
MOLT BON CAP DE SETMANA!!!
Vale! Gràcies! QUina il.lu...
M'estava mirant els teus posts i tot i que hi ha molts que m'agraden,m'he aturat en aquest, ple de poesia i d'imatges que et conviden a somniar aquarel·les. Magnífic. Continua oferint-nos la teva mirada. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada