12 de febrer 2011

Demà, de dia.

Demà, de dia,
tornaran les pessigolles.
Natura esclata.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ja va esclatant, ja la natura, flors als ametllers i a les mimoses, brots verds que ja surten i metàfores que crèixen. :)

Elfreelang ha dit...

Una fulla preciosa...avia'm si esclata de seguida la natura...se m'està fent llarg l'hivern!

Nat ha dit...

Necessito que s'obri la natura i ens deixi veure-hi la primavera, els dies càlids de sol i les nits llargues.

gripaublau ha dit...

Preciós!!

La llum ja creix
i es fa més llarg el dia.
El verd s'estira.

Elena Casero ha dit...

Sembla un haiku. És precios¡

Aniré i tornaré peró estic fent cursos de escriptura i a més a més en mig d'una novel.la

Una abraçada

Elena

novesflors ha dit...

Sembla que torna el fred i la Natura es replegarà però la propera esclatada ja serà primaveral.

Nits ha dit...

Sí, demà el sol ho esclatarà tot i tornarem a sentir el cor que batega amb més força. La primavera ens cobrirà. Aix ja tinc ganes que arribi ;)

Salutacions.

Joan Guasch ha dit...

La natura sempre és una remor profunda que esclata, encara que el fred ho amagui amb el seu vel i ens sembli que tot dorm. Si busqueu un lloc tranquil, tanqueu els ulls i us concentreu, segur que la podreu sentir, aquesta remor.

rosana ha dit...

Sento ja les pessigolles de la fulla que ens mostres, un abraç

Cèlia ha dit...

Inicis d'una primavera esclatant! Així estic amb l'al·lèrgia!!!!

Anònim ha dit...

De puntetes, com si res, s'apropa la Primavera. I la claror seu fa el dia!