La natura sempre és una remor profunda que esclata, encara que el fred ho amagui amb el seu vel i ens sembli que tot dorm. Si busqueu un lloc tranquil, tanqueu els ulls i us concentreu, segur que la podreu sentir, aquesta remor.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
11 comentaris:
Ja va esclatant, ja la natura, flors als ametllers i a les mimoses, brots verds que ja surten i metàfores que crèixen. :)
Una fulla preciosa...avia'm si esclata de seguida la natura...se m'està fent llarg l'hivern!
Necessito que s'obri la natura i ens deixi veure-hi la primavera, els dies càlids de sol i les nits llargues.
Preciós!!
La llum ja creix
i es fa més llarg el dia.
El verd s'estira.
Sembla un haiku. És precios¡
Aniré i tornaré peró estic fent cursos de escriptura i a més a més en mig d'una novel.la
Una abraçada
Elena
Sembla que torna el fred i la Natura es replegarà però la propera esclatada ja serà primaveral.
Sí, demà el sol ho esclatarà tot i tornarem a sentir el cor que batega amb més força. La primavera ens cobrirà. Aix ja tinc ganes que arribi ;)
Salutacions.
La natura sempre és una remor profunda que esclata, encara que el fred ho amagui amb el seu vel i ens sembli que tot dorm. Si busqueu un lloc tranquil, tanqueu els ulls i us concentreu, segur que la podreu sentir, aquesta remor.
Sento ja les pessigolles de la fulla que ens mostres, un abraç
Inicis d'una primavera esclatant! Així estic amb l'al·lèrgia!!!!
De puntetes, com si res, s'apropa la Primavera. I la claror seu fa el dia!
Publica un comentari a l'entrada