20 de març 2011

De camí al 21


Disciplinadament abatuts,
capcots i avergonyits, a voltes.
Clavícules de temps i de temors,
acabem trobant refugi
en l'anvers i l'ombra d'una mà
-genuïna i dolça-
que amolla poesia.

12 comentaris:

Elfreelang ha dit...

unes fotos magnifiques fanal blau!!! d'on han sortit els caps cots? m'ha agradat! cap al 21 doncs però amb el cap ben alt! amollant poesia

novesflors ha dit...

Això ja és l'inici del dia de la poesia? :)

fanal blau ha dit...

Aquest matí sortint de treballar, Elfreelang, me n'he anat a endinsar-me en un mercat setmanal mentre el muntaven. Necessitava aire. Als caps cots els faltaven les camises, però m'ha impressionat veure'ls. Cinquanta metres més enllà, el bronze que m'ha portat fins aquí.
Una abraçada i bon inici poètic del 21!

fanal blau ha dit...

si, novesflors, no sé si l'inici però
l'anvers i l'ombra de la mà poètica.
Un petó.

Carme Rosanas ha dit...

És un post molt intens i profund. Tant de bo que no haguem d'anar gaire cap cots, però malgrat tot puguem anar amollant poesia.

Ja està programat per després de les 12.

rits ha dit...

està a tocar el 21.
Sort que ens porten cap a l'estàtua, és preciosa i dóna alé

onatge ha dit...

Tan de bo la mà que per una banda amolla poesia, per l'altra bressoli el caliu del sol de viure...

Des del far bona nit.
onatge

montse ha dit...

Ja el tenim aquí el 21 i la Primavera que ens porta i l'estic gaudint al passar per cadascun dels blogs dels qui de les paraules, que diuen tant, en fan poesia!!
...Abatuts, capcots i avergonyints, però encara ens arriba una càlida llum sobre la nostra imatge grisa... i tenim la sort de tenir a prop aquesta mà.
M'agraden molt les dues imatges que has triat i el que t'han inspirat!!
Una abraçada.

Maijo Ginovart ha dit...

Quan la ment està oberta a la bellesa tot és inspirador. M'ha agradat molt.
Una abraçada.

Cèlia ha dit...

El món pateix, té molta sed de poesia... Bona diada poètica fanal! Mica en mica la primavera farà esclatar de nou la vida! (avui n'estic convençuda, d'altres no ho sé...)

montse ha dit...

Un bon inici de primavera, amb aquestes imatges i bonic poema.

Mònica ha dit...

Sens dubte qui amoia la poesia a l'aigua, té cor de nimfa. Meravellós!