Disciplinadament abatuts, capcots i avergonyits, a voltes. Clavícules de temps i de temors, acabem trobant refugi en l'anvers i l'ombra d'una mà -genuïna i dolça- que amolla poesia.
Aquest matí sortint de treballar, Elfreelang, me n'he anat a endinsar-me en un mercat setmanal mentre el muntaven. Necessitava aire. Als caps cots els faltaven les camises, però m'ha impressionat veure'ls. Cinquanta metres més enllà, el bronze que m'ha portat fins aquí. Una abraçada i bon inici poètic del 21!
Ja el tenim aquí el 21 i la Primavera que ens porta i l'estic gaudint al passar per cadascun dels blogs dels qui de les paraules, que diuen tant, en fan poesia!! ...Abatuts, capcots i avergonyints, però encara ens arriba una càlida llum sobre la nostra imatge grisa... i tenim la sort de tenir a prop aquesta mà. M'agraden molt les dues imatges que has triat i el que t'han inspirat!! Una abraçada.
El món pateix, té molta sed de poesia... Bona diada poètica fanal! Mica en mica la primavera farà esclatar de nou la vida! (avui n'estic convençuda, d'altres no ho sé...)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
12 comentaris:
unes fotos magnifiques fanal blau!!! d'on han sortit els caps cots? m'ha agradat! cap al 21 doncs però amb el cap ben alt! amollant poesia
Això ja és l'inici del dia de la poesia? :)
Aquest matí sortint de treballar, Elfreelang, me n'he anat a endinsar-me en un mercat setmanal mentre el muntaven. Necessitava aire. Als caps cots els faltaven les camises, però m'ha impressionat veure'ls. Cinquanta metres més enllà, el bronze que m'ha portat fins aquí.
Una abraçada i bon inici poètic del 21!
si, novesflors, no sé si l'inici però
l'anvers i l'ombra de la mà poètica.
Un petó.
És un post molt intens i profund. Tant de bo que no haguem d'anar gaire cap cots, però malgrat tot puguem anar amollant poesia.
Ja està programat per després de les 12.
està a tocar el 21.
Sort que ens porten cap a l'estàtua, és preciosa i dóna alé
Tan de bo la mà que per una banda amolla poesia, per l'altra bressoli el caliu del sol de viure...
Des del far bona nit.
onatge
Ja el tenim aquí el 21 i la Primavera que ens porta i l'estic gaudint al passar per cadascun dels blogs dels qui de les paraules, que diuen tant, en fan poesia!!
...Abatuts, capcots i avergonyints, però encara ens arriba una càlida llum sobre la nostra imatge grisa... i tenim la sort de tenir a prop aquesta mà.
M'agraden molt les dues imatges que has triat i el que t'han inspirat!!
Una abraçada.
Quan la ment està oberta a la bellesa tot és inspirador. M'ha agradat molt.
Una abraçada.
El món pateix, té molta sed de poesia... Bona diada poètica fanal! Mica en mica la primavera farà esclatar de nou la vida! (avui n'estic convençuda, d'altres no ho sé...)
Un bon inici de primavera, amb aquestes imatges i bonic poema.
Sens dubte qui amoia la poesia a l'aigua, té cor de nimfa. Meravellós!
Publica un comentari a l'entrada