14 d’abril 2011

Glicines


Com si fessin un viatge
ens acompanyen uns dies,
i després marxen.






24 comentaris:

El porquet ha dit...

Però per sort, sempre tornen!

Mònica ha dit...

Quines companyes de viatge tan hermoses! i quina sort poder gaudir de la seva presència per uns dies!

Precioses! quina casa tan afortunada i guarnida!

Carme ha dit...

La setmana passada i aquesta, han estat les meves silencioses acompanyants a les caminades del matí. Avui he pogut veure que algunes ja comencen a marxar en forma de pluja violeta... precioses les fotos fanalet! Les has sabut portar fins aquí!

novesflors ha dit...

Cataractes de glicines. Una meravella.

lolita lagarto ha dit...

no sé que tenen les glicines que m'agraden tant... glicines i buganvílies ens retornen a un passat que no sé si vam viure però enyorem..
unes fotos precioses!

Elfreelang ha dit...

Esplendents glicines! crec que el nom científic és wisteria sinensis, són precioses !!!

zel ha dit...

Precioses, llàstime que perden el color tan ràpid, massa ràpid...bellesa efímera!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Primer floreix la mimosa amb el seu goc perfumat i després ens envolten les glicínies amb aquest lila suau, per cert ,el groc i el lila són dos colors complementaris...
I no importa que durin poc, és un instant màgic.
M. Roser

jordicine ha dit...

M'agraden molt! Un petó i fins aviat.

jomateixa ha dit...

Preciós, tinc un jardí on sempre he desitjat tenir-n'hi, però ja m'agradaria que focin com les de la foto...

GEMMA ha dit...

Si teens raó les ben elegants senyores Glicines ens saluden tot gaudint-les durant unes setmanes i se'n van tot seguit per retornar al cap de 365 dies... són així de xules elles!

Bon cap de setmana.

rosana ha dit...

Ens acompanya el lila, que s'escampa en la casa, boniques fotos

Joan Guasch ha dit...

com ha dit lolita lagarto, les glicines formen part de jardins històrics, de cases senyorials del tombant del segle dinou al vint, per això són com un alè del passant, però compte amb el seu fruit! Fa una beines llargues com una fava, però duríssimes, amb les llavors a dins, però és molt molt tòxic. La planta també, per tant, no en poseu flors a les amanides!

Helena Bonals ha dit...

El perfum de la glicina surt a Testa de vell en bronze de Folch i Camarasa, per això només té connotacions bones per a mi.

Sauze ha dit...

me encanta este arbol, me resulta muy poético.. un besito

Iris ha dit...

No sé que tenen però sempre m'han captivat.
Molt bonics els versos que els dediques i també les fotos.
Bon diumenge

Montse ha dit...

i l'olor que fan, eh? eh? eh? hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

fanal blau ha dit...

Montse...:)
Un petó!


Iris, tens raó. Captivadores.
Fins i tot el nom el trobo ben bonic: glicines...
Una abraçada.


Helena,
no l'he llegit però explicant-m'ho tu, vénen ganes de buscar-lo!
Gràcies!


Sauze,
algo de sauze tienen...:)
Un besote!

fanal blau ha dit...

Joan,
no ho sabia de les glicines. Gràcies.
Les amanides, mirant les glicines!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

rosana,
moltes gràcies per venir!


Gemma...és que són xules, xules, xules!!! ;)
Un petó, noia cromàtica!

jomateixa,
jo tinc un jardí, però no en tinc de glicines...però mira...tinc lilàs!
un petó!

fanal blau ha dit...

jordicine!!!
fins aviat!!!


M.Roser, com bé dius són gairebé màgiques. El temps que hi són, a gaudir-les!
Una abraçada!


zel, efímera com gairebé tot. Però mentre les podem gaudir...:)
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Elfreelang,
tu si que sabes...:)



Gràcies, lolita!
Una abraçada!


novesflors,
fins i tot dels comentaris en fas poesia...cataractes...:)
Una abraçada!


Una altra poeta, carme. La pluja violeta...
Jo també les he trobat tot passejant...


Mònica,

més d'una casa i cap d'elles és meva! :)
En un breu passeig ja veus quina col·lecció glicinaire! :)


Porquet, i tant que sí! L'any vinent tornaran segur!
Un petó muntanyenc!

victoria eugenia ha dit...

Preciosas fotografias!!!! mis felicitaciones.

Cèlia ha dit...

El que diu el Joan és cert, al jardí que hi ha prop de la meva escola n'hi ha i una mare va pensar que podia menjar les bajoquetes... no vegis quins vòmits!!!! I per als xiquets pot ser pitjor! Però són precioses, només cal saber què són i no posar-nos res a la boca sense saber si és bo o no!