La setmana passada i aquesta, han estat les meves silencioses acompanyants a les caminades del matí. Avui he pogut veure que algunes ja comencen a marxar en forma de pluja violeta... precioses les fotos fanalet! Les has sabut portar fins aquí!
no sé que tenen les glicines que m'agraden tant... glicines i buganvílies ens retornen a un passat que no sé si vam viure però enyorem.. unes fotos precioses!
Primer floreix la mimosa amb el seu goc perfumat i després ens envolten les glicínies amb aquest lila suau, per cert ,el groc i el lila són dos colors complementaris... I no importa que durin poc, és un instant màgic. M. Roser
Si teens raó les ben elegants senyores Glicines ens saluden tot gaudint-les durant unes setmanes i se'n van tot seguit per retornar al cap de 365 dies... són així de xules elles!
com ha dit lolita lagarto, les glicines formen part de jardins històrics, de cases senyorials del tombant del segle dinou al vint, per això són com un alè del passant, però compte amb el seu fruit! Fa una beines llargues com una fava, però duríssimes, amb les llavors a dins, però és molt molt tòxic. La planta també, per tant, no en poseu flors a les amanides!
El que diu el Joan és cert, al jardí que hi ha prop de la meva escola n'hi ha i una mare va pensar que podia menjar les bajoquetes... no vegis quins vòmits!!!! I per als xiquets pot ser pitjor! Però són precioses, només cal saber què són i no posar-nos res a la boca sense saber si és bo o no!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
24 comentaris:
Però per sort, sempre tornen!
Quines companyes de viatge tan hermoses! i quina sort poder gaudir de la seva presència per uns dies!
Precioses! quina casa tan afortunada i guarnida!
La setmana passada i aquesta, han estat les meves silencioses acompanyants a les caminades del matí. Avui he pogut veure que algunes ja comencen a marxar en forma de pluja violeta... precioses les fotos fanalet! Les has sabut portar fins aquí!
Cataractes de glicines. Una meravella.
no sé que tenen les glicines que m'agraden tant... glicines i buganvílies ens retornen a un passat que no sé si vam viure però enyorem..
unes fotos precioses!
Esplendents glicines! crec que el nom científic és wisteria sinensis, són precioses !!!
Precioses, llàstime que perden el color tan ràpid, massa ràpid...bellesa efímera!
Primer floreix la mimosa amb el seu goc perfumat i després ens envolten les glicínies amb aquest lila suau, per cert ,el groc i el lila són dos colors complementaris...
I no importa que durin poc, és un instant màgic.
M. Roser
M'agraden molt! Un petó i fins aviat.
Preciós, tinc un jardí on sempre he desitjat tenir-n'hi, però ja m'agradaria que focin com les de la foto...
Si teens raó les ben elegants senyores Glicines ens saluden tot gaudint-les durant unes setmanes i se'n van tot seguit per retornar al cap de 365 dies... són així de xules elles!
Bon cap de setmana.
Ens acompanya el lila, que s'escampa en la casa, boniques fotos
com ha dit lolita lagarto, les glicines formen part de jardins històrics, de cases senyorials del tombant del segle dinou al vint, per això són com un alè del passant, però compte amb el seu fruit! Fa una beines llargues com una fava, però duríssimes, amb les llavors a dins, però és molt molt tòxic. La planta també, per tant, no en poseu flors a les amanides!
El perfum de la glicina surt a Testa de vell en bronze de Folch i Camarasa, per això només té connotacions bones per a mi.
me encanta este arbol, me resulta muy poético.. un besito
No sé que tenen però sempre m'han captivat.
Molt bonics els versos que els dediques i també les fotos.
Bon diumenge
i l'olor que fan, eh? eh? eh? hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
Montse...:)
Un petó!
Iris, tens raó. Captivadores.
Fins i tot el nom el trobo ben bonic: glicines...
Una abraçada.
Helena,
no l'he llegit però explicant-m'ho tu, vénen ganes de buscar-lo!
Gràcies!
Sauze,
algo de sauze tienen...:)
Un besote!
Joan,
no ho sabia de les glicines. Gràcies.
Les amanides, mirant les glicines!
Una abraçada!
rosana,
moltes gràcies per venir!
Gemma...és que són xules, xules, xules!!! ;)
Un petó, noia cromàtica!
jomateixa,
jo tinc un jardí, però no en tinc de glicines...però mira...tinc lilàs!
un petó!
jordicine!!!
fins aviat!!!
M.Roser, com bé dius són gairebé màgiques. El temps que hi són, a gaudir-les!
Una abraçada!
zel, efímera com gairebé tot. Però mentre les podem gaudir...:)
Una abraçada!
Elfreelang,
tu si que sabes...:)
Gràcies, lolita!
Una abraçada!
novesflors,
fins i tot dels comentaris en fas poesia...cataractes...:)
Una abraçada!
Una altra poeta, carme. La pluja violeta...
Jo també les he trobat tot passejant...
Mònica,
més d'una casa i cap d'elles és meva! :)
En un breu passeig ja veus quina col·lecció glicinaire! :)
Porquet, i tant que sí! L'any vinent tornaran segur!
Un petó muntanyenc!
Preciosas fotografias!!!! mis felicitaciones.
El que diu el Joan és cert, al jardí que hi ha prop de la meva escola n'hi ha i una mare va pensar que podia menjar les bajoquetes... no vegis quins vòmits!!!! I per als xiquets pot ser pitjor! Però són precioses, només cal saber què són i no posar-nos res a la boca sense saber si és bo o no!
Publica un comentari a l'entrada