Quina riquesa de colors! Mentre he estat allunyada de la red has publicat una quantitat de fotografies precioses. Les roses, els grogs, les glicinies... tant qu m'agraden les flors. A tot arreu en fotografio, però a vegades no em queden bé. No sé com puc graduar aquesta màquina. Et felicito, ha estat un goig passejar pel teu sender florit.
per desgràcia, encara hi ha la majoria de persones que no saben ni volen saber res dels problemes de les nuclears. No es plantegen res, consumeixen sense ser conscients de res i a l'establishment político-econòmic ja els va bé, tota aquesta ignorància. Per això, dels currículums d'estudis estan desapareixent les assignatures que implicarien tenir un sentit crític davant de les coses que passen.
No n'aprenem i no n'aprendrem... La Xina està construint reactors nuclears per a parar un tren. I no només allà, en altres països.
No es vol apostar per energies alternatives.
Es diu que l'energia nuclear és molt més barata que la resta. Segur? Revisem els números... ara mateix s'ha de refer una nova protecció de formigó per a Txernòbil i val una autèntica milionada que paguem tots... perquè no mirem tot el cicle de vida de les centrals... potser veurem que ja no són tant rendibles, ni econòmicament ni per al planeta.
Recordar, per no oblidar... Ahir a Esplugues on visc jo, es va fer una concentració, precisament per això. Es va fer un acte conmemoratiu on hi havia moltes persones d'aquí, però també del país del desastre nuclear. Es van encendre dues mil espelmes i tot plegat va ser un acte molt emotiu. No em oblidat , però s'ha totnat a repetir... Petons, M. Roser
Desastres que cal evitar de totes totes, i diria que som humans i desgraciadament passen catàstrofes.... però hi ha errors que no ens els podem permetre!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
Ens va servir com a advertència, però a dia d'avui encara no li fem cas.
Tens raó, XeXu. No hi ha manera. Hauriem d'aprendre a aprendre de determinats passats. I sembla que no hi ha manera...
Totalment d'acord amb vosaltres!!!
Quina riquesa de colors! Mentre he estat allunyada de la red has publicat una quantitat de fotografies precioses. Les roses, els grogs, les glicinies... tant qu m'agraden les flors. A tot arreu en fotografio, però a vegades no em queden bé. No sé com puc graduar aquesta màquina. Et felicito, ha estat un goig passejar pel teu sender florit.
No oblidem però encara no han aprés no hem aprés....i aquí tenim Ascó i Vandellòs no vull ni imaginar-me un cataclisme...per cert una foto preciosa!
Els desastres naturals no els podem parar, però els desastres humans si els podem aturar.
per desgràcia, encara hi ha la majoria de persones que no saben ni volen saber res dels problemes de les nuclears. No es plantegen res, consumeixen sense ser conscients de res i a l'establishment político-econòmic ja els va bé, tota aquesta ignorància. Per això, dels currículums d'estudis estan desapareixent les assignatures que implicarien tenir un sentit crític davant de les coses que passen.
Ja no hi ha molt més a dir de tot el que vosaltres heu dit, però en fi... que teniu raó!
No n'aprenem i no n'aprendrem... La Xina està construint reactors nuclears per a parar un tren. I no només allà, en altres països.
No es vol apostar per energies alternatives.
Es diu que l'energia nuclear és molt més barata que la resta. Segur? Revisem els números... ara mateix s'ha de refer una nova protecció de formigó per a Txernòbil i val una autèntica milionada que paguem tots... perquè no mirem tot el cicle de vida de les centrals... potser veurem que ja no són tant rendibles, ni econòmicament ni per al planeta.
Recordar, per no oblidar...
Ahir a Esplugues on visc jo, es va fer una concentració, precisament per això. Es va fer un acte conmemoratiu on hi havia moltes persones d'aquí, però també del país del desastre nuclear. Es van encendre dues mil espelmes i tot plegat va ser un acte molt emotiu.
No em oblidat , però s'ha totnat a repetir...
Petons,
M. Roser
No aprenem. És lamentable però no aprenem.
és més fàcil no fer cas de les advertències, però després en paguem les conseqüències
Desastres que cal evitar de totes totes, i diria que som humans i desgraciadament passen catàstrofes.... però hi ha errors que no ens els podem permetre!
Oblidar, mai! Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada