Ahir ja vaig dibuixar-te, les teves fotos, no a tu, encara que diu maijo que hauríem de dibuixar les nostres muses i la gent que estimem... i avui me'n tornen a venir ganes.
Aquesta bestiola enyora el sol i la flor és com un miratge per a ella...millor que la realitat , les flames de la flor són suaus i fresquetes... Una abraçada, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
8 comentaris:
Ahir ja vaig dibuixar-te, les teves fotos, no a tu, encara que diu maijo que hauríem de dibuixar les nostres muses i la gent que estimem... i avui me'n tornen a venir ganes.
Quina cuca més brillant i neta!
Una catifa natural, bonica i olorosa, segur.
Aquesta bestiola enyora el sol i la flor és com un miratge per a ella...millor que la realitat , les flames de la flor són suaus i fresquetes...
Una abraçada,
M. Roser
No hi ha com els colors de les flors, colors de primavera, colors de vida,... les cuques ho saben. Bona nit!
Tu també replegues el sol en aquesta imatge, bsts
quin cau més bonic.. caliu i silenci, preciós!
I quin plaer tan fugisser, oi? Les coses bones duren poc! Una abraçada!
Quan cau la tarda
mira d'enfilar-se al sol.
Sense esperança.
Publica un comentari a l'entrada