29 d’abril 2011

Quan fuig el sol


Quan fuig el sol
mira d'enfilar-se al groc.
Cau i caliu.

8 comentaris:

Carme ha dit...

Ahir ja vaig dibuixar-te, les teves fotos, no a tu, encara que diu maijo que hauríem de dibuixar les nostres muses i la gent que estimem... i avui me'n tornen a venir ganes.

Quina cuca més brillant i neta!

novesflors ha dit...

Una catifa natural, bonica i olorosa, segur.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Aquesta bestiola enyora el sol i la flor és com un miratge per a ella...millor que la realitat , les flames de la flor són suaus i fresquetes...
Una abraçada,
M. Roser

Thera ha dit...

No hi ha com els colors de les flors, colors de primavera, colors de vida,... les cuques ho saben. Bona nit!

rosana ha dit...

Tu també replegues el sol en aquesta imatge, bsts

lolita lagarto ha dit...

quin cau més bonic.. caliu i silenci, preciós!

zel ha dit...

I quin plaer tan fugisser, oi? Les coses bones duren poc! Una abraçada!

Cèlia ha dit...

Quan cau la tarda
mira d'enfilar-se al sol.
Sense esperança.