08 de juny 2012

Pels volts de les quatre


Pels volts de les quatre
d'un cinc 
del sis,
miràvem passar els cotxes.
I un set,
se'ns feia al teler de la mirada.
Mai, però,
ha quedat buit, el vuit.
Aprendre'n del nou
i fugir -a corre-cuita-
del zero.

Una cosa...
o dues...
No en sé massa de comptar.
 
T'estimo tres vegades.

21 comentaris:

jpmerch ha dit...

I no podien ser quatre o cinc?

Carme Rosanas ha dit...

Quan estimes... no ve d'una, oi? :)

Bona nit, fanalet, bona nit Jp!

Glo.Bos.blog ha dit...

aquí no hi ha deu?
Un poema molt divertit. Me'n alegro que estimis tant!

GEMMA ha dit...

Marta, que maco el tàndem que exposes, preciós el joc de números. La unitat suposo que ets tu.

Petons, sense ous ballant!!

Sergi ha dit...

El teu és un amor molt matemàtic, però no per això calculat, i encara menys fred.

Alba ha dit...

Jugar amb els números i les paraules sempre m'ha semblat quelcom molt xulo!! Tu si que valé!!! ;) Petoneeets!

Pilar ha dit...

Quan els números ballen és festa grossa! ^0^

Sílvia ha dit...

Molt original i ben calculat!

lolita lagarto ha dit...

estimar tres vegades i quatre i fins i tot cinc!
m'agrada aquest joc de números.. la dansa i el significat.., em demano per què tothom sempre fuig del zero? sense zero no hi ha res..ni tan sols l'infinit..
petonets de nou i toco el dos!

novesflors ha dit...

Mai no hi haurà prou números per a l'estima.

Jordi Dorca ha dit...

Un deu, és clar.

Helena Bonals ha dit...

A la tercera va la vençuda.

Laura T. Marcel ha dit...

Divertit el teu poema.
Els cotxes de la foto també ho són.
Res del que hi ha sota la llum del teu fanalet té desperdici.

Garbí24 ha dit...

plas plas plas plas plas.....un 10

M. Roser ha dit...

Ves per on els números, de tant en tant, també són poètics...

El porquet ha dit...

La poesia de la matemàtica... o com fer un text preciós amb una foto que m'ha fet bavejar! M'has fet recordar els rallies que fèiem mon germà i jo amb tota una sèrie de cotxets que guardàvem en una capsa! Fèiem rallies amb etapes, classificació... i retransmissió gravada en cassetes! Ai quins temps! Encara en faré un post!

Assumpta ha dit...

Què bonic!! :-))

I la foto... M'ha fet pensar en el meu germà quan era petit ;-)

Judit ha dit...

És tan bonic estimar que millor perdre el compte i la mesura!

Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Doncs per no saber comptar ho portes molt bé, xata
ni que fossis de ciències...

jaka ha dit...

Ets una gran poeta i fotògrafa !!!

Una abraçada,

Joana ha dit...

La base de la vida i de l'amor són les mates!!!
Sublim Fanalet!
bon cap de setmana