20 de juliol 2012

Dedicat



DEDICAT

Delicat estiu,
amb traces de tardor
que no volem.
Tot i així,
se'ns escolen, insistents, per les escletxes,
i fan balanceig amb onades inquietants.

Trontoll
que provem d'esvanir,
estalonant emocions 
a peu de propòsit.
Tossut intent, el nostre.
Persistents,
escrivim en flors de paper i aigua.


16 comentaris:

Sílvia ha dit...

La tossudesa, com la curiositat, poden ser grans qualitats. I les traces serveixen de contrast, sempre que no siguin massa abundants. M'encanten els dos versos finals "persistens, escrivim en flors de paper i aigua".

zel ha dit...

Jo em sento tan negada, que ni tinc esma d'escriure...

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Traces de tardor
caminen l'estiu
i esfilagarses de núvols
envaeixen placideses.

Escrivim flors
i esborrem boires indecises.
Amb paraules blaves
bressolem mots i
futurs tan fràgils.

Persistents,
en la papiroflèxia
de flors i tendreses,
triem els colors més bonics.
Rams d'herbes assecades al sol.
Rams que duren per sempre.


Una abraçada, fanalet!

Alba ha dit...

Jo crec que és molt més delicada la tardor i la primavera que no pas l'estiu! Almenys per aquí a la plana....... fa una calor de mil dimonis!!!! :P
Petonets!

M. Roser ha dit...

A mi no em desagrada pas l'estiu amb petits rampells de tardor...Fa de més bon passar!!!
Petons.

Elfreelang ha dit...

el trontoll si som persistents s'esvanirà i deixarà de ser trontoll per ser un pur bressolar .....poeta!!! abraçada!

Glo.bos.blog ha dit...

Poètic estiu, amb traces de tardor!
Deliciós poema...

Marta ha dit...

Tot el poema té moviment, s'escola, onades, trontoll..com la vida. Molt i molt bonic!

Helena Bonals ha dit...

A finals de gener ja hi han traces de primavera, a finals de juliol hi ha d'haver traces de tardor.

Les flors de paper i aigua serien els poemes, ben lírics i efímers tot i que siguin fets per perdurar.

sargantana ha dit...

o..delicat

GEMMA ha dit...

Aquest actual estiu saltiroteja fent salts amunt i avall, però aquest goteig de tardor a mi em senta de conya.

Bon diumenge, delicada Marta.

Joana ha dit...

darrerament les estacions es barregen...delicadament :)
petons i bon estiu!

Laura T. Marcel ha dit...

La monotonia no és bona i la incursió d'aires d'altres estacions en la que estem ja va bé. I això no ens ha de fer trontollar, sinó tot al contrari, reafirmar-nos en el que estàvem si així ho creiem.

Audrey ha dit...

L'estiu que et dóna un respir, sempre és d'agraïr. Ser tossuts..., perquè no!, córrer rera les nostres il.lusions, a vegades esmunyedisses...

M. Antònia ha dit...

Hola, quasi mai et poso res, però avui t'he dit una cosa a:
"http://artcauhe.blogspot.com.es/2012/07/gracias-ma-jose-por-otorgarme-este.html"