13 de juliol 2012

Esvoranc


Si malgrat l'esvoranc
encara es deixés veure la llum 
dels pistils...
Ni que fos amb una forçada
i insistent esperança
que tot allò que s'esfondra
es podrà reconstruir...
Trepants i barrines
sense objectiu,
amenacen des de fa massa dies,
com màquines alienes
a l'esforç de fer créixer
i tenir-ne cura.

Les ungles, 
que esgarrapen les parets
-d'un futur incert per a molts-
comencen a esmolar-se.

16 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Tot i ser els més durs, em quede amb els quatre últims versos, però amb esperança.

Bon cap de setmana!

Quadern de mots ha dit...

Foto encisadora, poema preciós. Malgrat la duresa, felicitats pel conjunt.

sargantana ha dit...

el mes trist es que es veritat..
pero dit aixis..no sembla tan greu
una abraçada

Alba ha dit...

No ens podem aferrar a les parets amb les ungles que ens farem mal.... em de deixar fluir el que ve, afrontar molta merda, però de tant en tant gaudir de la llum dels pistils....

Petonets!!

novesflors ha dit...

Un post preciosíssim, imatge i paraules, malgrat la tristesa. M'agradaria dir el mateix que diu Alba. Intentaré prendre-m'ho així.

Judit ha dit...

"Que tot allò que s'enfondra es podrà reconstruir..."

Quina frase més repreciosa!
M'encanta. Gràcies per aquest raconet d'esperança...

Elfreelang ha dit...

Combatiu poema que comparteixo i sento molt endins...esmolem ungles i també ullals, raons les tenim totes

Oliva ha dit...

ESGARRAPAR?.....
CRIDAR,DEIXARTE L'ANIMA AMB LA VEU....
ESPERAR?,MILLOR LLUITA¡.
JUGANT

kika ha dit...

fantàstic fanal! bon diumenge!

Glo.bos.blog ha dit...

Em de mantenir l'esperança de que tot el que s'esfondra és podrà reconstruir. O al menys intentar-ho tenaçment.
La foto, bellíssima!

M. Roser ha dit...

Un poema trist... tot i que sempre ens queda aferrar-nos a l'esperança.
Però de vegades, sembla que s'amagui i ens costa trobar-la...
Petons.

Audrey ha dit...

Amb quedo amb que tot allò que s'esfondra, es podrà reconstruir.
Una frase plena de força, d'esperança..., apliquem-nos-la!.

Abraçada,

rits ha dit...

I malgrat l'esvoranc, hi haurà la llum, la llum d'un fanalet!
Molts petons!! Pensava que et trobaria diumnenge passat!

Sílvia ha dit...

És un poema lúcid de crítica i resistència a les adversitats, o almenys jo el veig així. La llum dels pistils és la clau per a la lluita. Bona setmana, fanalet!

jomateixa ha dit...

dur i trist...

Laura T. Marcel ha dit...

M'agrada molt la foto i la manera poètica de descriure una dramàtica situació. Però esmolant les eines ens ens sortirem de tot, ja ho veuràs.Ànims!