A la llum d'un fanalet: Esvoranc

13 de juliol 2012

Esvoranc

Si malgrat l'esvoranc
encara es deixés veure la llum
dels pistils...
Ni que fos amb una forçada
i insistent esperança
que tot allò que s'esfondra
es podrà reconstruir...
Trepants i barrines
sense objectiu,
amenacen des de fa massa dies,
com màquines alienes
a l'esforç de fer créixer
i tenir-ne cura.

Les ungles,
que esgarrapen les parets
-d'un futur incert per a molts-
comencen a esmolar-se.

16 comentaris:

jpmerch ha dit...: Tot i ser els més durs, em quede amb els quatre últims versos, però amb esperança.

Bon cap de setmana!; 13 de juliol del 2012, a les 23:23
Quadern de mots ha dit...: Foto encisadora, poema preciós. Malgrat la duresa, felicitats pel conjunt.; 14 de juliol del 2012, a les 8:14
sargantana ha dit...: el mes trist es que es veritat..
pero dit aixis..no sembla tan greu
una abraçada; 14 de juliol del 2012, a les 8:42
Alba ha dit...: No ens podem aferrar a les parets amb les ungles que ens farem mal.... em de deixar fluir el que ve, afrontar molta merda, però de tant en tant gaudir de la llum dels pistils....

Petonets!!; 14 de juliol del 2012, a les 10:16
novesflors ha dit...: Un post preciosíssim, imatge i paraules, malgrat la tristesa. M'agradaria dir el mateix que diu Alba. Intentaré prendre-m'ho així.; 14 de juliol del 2012, a les 19:23
Judit ha dit...: "Que tot allò que s'enfondra es podrà reconstruir..."

Quina frase més repreciosa!
M'encanta. Gràcies per aquest raconet d'esperança...; 14 de juliol del 2012, a les 19:56
Elfreelang ha dit...: Combatiu poema que comparteixo i sento molt endins...esmolem ungles i també ullals, raons les tenim totes; 14 de juliol del 2012, a les 20:49
Oliva ha dit...: ESGARRAPAR?.....
CRIDAR,DEIXARTE L'ANIMA AMB LA VEU....
ESPERAR?,MILLOR LLUITA¡.
JUGANT; 14 de juliol del 2012, a les 23:46
kika ha dit...: fantàstic fanal! bon diumenge!; 15 de juliol del 2012, a les 10:10
Glo.Bos.blog ha dit...: Em de mantenir l'esperança de que tot el que s'esfondra és podrà reconstruir. O al menys intentar-ho tenaçment.
La foto, bellíssima!; 15 de juliol del 2012, a les 14:57
M. Roser ha dit...: Un poema trist... tot i que sempre ens queda aferrar-nos a l'esperança.
Però de vegades, sembla que s'amagui i ens costa trobar-la...
Petons.; 15 de juliol del 2012, a les 22:00
Audrey ha dit...: Amb quedo amb que tot allò que s'esfondra, es podrà reconstruir.
Una frase plena de força, d'esperança..., apliquem-nos-la!.

Abraçada,; 15 de juliol del 2012, a les 22:32
rits ha dit...: I malgrat l'esvoranc, hi haurà la llum, la llum d'un fanalet!
Molts petons!! Pensava que et trobaria diumnenge passat!; 15 de juliol del 2012, a les 23:13
Sílvia ha dit...: És un poema lúcid de crítica i resistència a les adversitats, o almenys jo el veig així. La llum dels pistils és la clau per a la lluita. Bona setmana, fanalet!; 16 de juliol del 2012, a les 10:06
jomateixa ha dit...: dur i trist...; 16 de juliol del 2012, a les 10:13
Laura T. Marcel ha dit...: M'agrada molt la foto i la manera poètica de descriure una dramàtica situació. Però esmolant les eines ens ens sortirem de tot, ja ho veuràs.Ànims!; 16 de juliol del 2012, a les 10:52