Si malgrat l'esvoranc
encara es deixés veure la llum
dels pistils...
Ni que fos amb una forçada
i insistent esperança
que tot allò que s'esfondra
es podrà reconstruir...
Trepants i barrines
sense objectiu,
amenacen des de fa massa dies,
com màquines alienes
a l'esforç de fer créixer
i tenir-ne cura.
Les ungles,
que esgarrapen les parets
-d'un futur incert per a molts-
comencen a esmolar-se.
.jpg)
.JPG)
16 comentaris:
Tot i ser els més durs, em quede amb els quatre últims versos, però amb esperança.
Bon cap de setmana!
Foto encisadora, poema preciós. Malgrat la duresa, felicitats pel conjunt.
el mes trist es que es veritat..
pero dit aixis..no sembla tan greu
una abraçada
No ens podem aferrar a les parets amb les ungles que ens farem mal.... em de deixar fluir el que ve, afrontar molta merda, però de tant en tant gaudir de la llum dels pistils....
Petonets!!
Un post preciosíssim, imatge i paraules, malgrat la tristesa. M'agradaria dir el mateix que diu Alba. Intentaré prendre-m'ho així.
"Que tot allò que s'enfondra es podrà reconstruir..."
Quina frase més repreciosa!
M'encanta. Gràcies per aquest raconet d'esperança...
Combatiu poema que comparteixo i sento molt endins...esmolem ungles i també ullals, raons les tenim totes
ESGARRAPAR?.....
CRIDAR,DEIXARTE L'ANIMA AMB LA VEU....
ESPERAR?,MILLOR LLUITA¡.
JUGANT
fantàstic fanal! bon diumenge!
Em de mantenir l'esperança de que tot el que s'esfondra és podrà reconstruir. O al menys intentar-ho tenaçment.
La foto, bellíssima!
Un poema trist... tot i que sempre ens queda aferrar-nos a l'esperança.
Però de vegades, sembla que s'amagui i ens costa trobar-la...
Petons.
Amb quedo amb que tot allò que s'esfondra, es podrà reconstruir.
Una frase plena de força, d'esperança..., apliquem-nos-la!.
Abraçada,
I malgrat l'esvoranc, hi haurà la llum, la llum d'un fanalet!
Molts petons!! Pensava que et trobaria diumnenge passat!
És un poema lúcid de crítica i resistència a les adversitats, o almenys jo el veig així. La llum dels pistils és la clau per a la lluita. Bona setmana, fanalet!
dur i trist...
M'agrada molt la foto i la manera poètica de descriure una dramàtica situació. Però esmolant les eines ens ens sortirem de tot, ja ho veuràs.Ànims!
Publica un comentari a l'entrada