20 de juliol 2012
Dedicat
DEDICAT
Delicat estiu,
amb traces de tardor
que no volem.
Tot i així,
se'ns escolen, insistents, per les escletxes,
i fan balanceig amb onades inquietants.
Trontoll
que provem d'esvanir,
estalonant emocions
a peu de propòsit.
Tossut intent, el nostre.
Persistents,
escrivim en flors de paper i aigua.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
La tossudesa, com la curiositat, poden ser grans qualitats. I les traces serveixen de contrast, sempre que no siguin massa abundants. M'encanten els dos versos finals "persistens, escrivim en flors de paper i aigua".
Jo em sento tan negada, que ni tinc esma d'escriure...
Traces de tardor
caminen l'estiu
i esfilagarses de núvols
envaeixen placideses.
Escrivim flors
i esborrem boires indecises.
Amb paraules blaves
bressolem mots i
futurs tan fràgils.
Persistents,
en la papiroflèxia
de flors i tendreses,
triem els colors més bonics.
Rams d'herbes assecades al sol.
Rams que duren per sempre.
Una abraçada, fanalet!
Jo crec que és molt més delicada la tardor i la primavera que no pas l'estiu! Almenys per aquí a la plana....... fa una calor de mil dimonis!!!! :P
Petonets!
A mi no em desagrada pas l'estiu amb petits rampells de tardor...Fa de més bon passar!!!
Petons.
el trontoll si som persistents s'esvanirà i deixarà de ser trontoll per ser un pur bressolar .....poeta!!! abraçada!
Poètic estiu, amb traces de tardor!
Deliciós poema...
Tot el poema té moviment, s'escola, onades, trontoll..com la vida. Molt i molt bonic!
A finals de gener ja hi han traces de primavera, a finals de juliol hi ha d'haver traces de tardor.
Les flors de paper i aigua serien els poemes, ben lírics i efímers tot i que siguin fets per perdurar.
o..delicat
Aquest actual estiu saltiroteja fent salts amunt i avall, però aquest goteig de tardor a mi em senta de conya.
Bon diumenge, delicada Marta.
darrerament les estacions es barregen...delicadament :)
petons i bon estiu!
La monotonia no és bona i la incursió d'aires d'altres estacions en la que estem ja va bé. I això no ens ha de fer trontollar, sinó tot al contrari, reafirmar-nos en el que estàvem si així ho creiem.
L'estiu que et dóna un respir, sempre és d'agraïr. Ser tossuts..., perquè no!, córrer rera les nostres il.lusions, a vegades esmunyedisses...
Hola, quasi mai et poso res, però avui t'he dit una cosa a:
"http://artcauhe.blogspot.com.es/2012/07/gracias-ma-jose-por-otorgarme-este.html"
Publica un comentari a l'entrada