01 de novembre 2012

El teu cor batega



El teu cor batega,
mentre bategui el nostre.
Tants d'anys com fa
que es va aturar,
desprèn, encara avui,
una llum brodada
amb memòria d'escalf
i de carícia.
Un batec,
que encara es fa sentir a la pell
a l'empar d'un racó, blau cel,
en el que no hi té lloc
l'oblit.
Caminem,
i tu,
ens receres les passes.

(per la mare, que d'aquí unes hores estrenaria els 83)



19 comentaris:

joana ha dit...

La TEVA POESIA i la música que has triat li han dibuixat a la cara el més gran i tendre dels somriures!

Un petonet i una abraçadeta ben i ben grans, polida!!!

sargantana ha dit...

la canço diu tant com les teves paraules..
quins sentiments tan ben expresats

petons

Drapaire de mots ha dit...

Com m'agraden aquestes paraules, les sento en el més profund del cor. La mare en tindria 89 camí dels 90

esborrall ha dit...

Versos dibuixats amb la metàfora de l'AMOR.

novesflors ha dit...

Un cor de flor i uns versos per als qui viuen amb nosaltres encara que se n'anaren.

Barbollaire ha dit...

ei, carinyo...
El que saps no t'ho diré. No fa falta, oi?
Les teves paraules tenen la dolça potencia de la tendresa del teu dins.
I traspuen l'orgull, curull, de ser qui ets i com ets, en l'important, gràcies a ella. A ells.

I ara deixa'm dir-te allò que no saps (però segur intueixes..)...
La foto és boníssima
(i amb dos petits detallets.. brutal!!)

T'estimo (uix! però això també ho saps, oi?)

un petonet dolcíssim ;¬)****

Glo.Bos.blog ha dit...

El cor dels que estimem i no estan amb nosaltres batega amb el nostre cor.
Ningú mort del tot mentre ha hagi qui el
recordi.
Una abraçadeta molt tendre!

joan gasull ha dit...

segur que l'hi arriba la dedicatòria. Una abraçada

Laura T. Marcel ha dit...

Preciós aquest detall cap a aquells que sempre són amb nosaltres, dispersos en l'aire que respirem. Un regal que no té preu cadascuna de les teves paraules, dels teus sentiments.

Galionar ha dit...

Quina tendresa més gran, Fanalet, que traspuen els teus versos! Sí, no hi ha dubte que el seu cor bategarà mentre bategui el vostre...!
Una forta abraçada.

montse ha dit...

Una poesia plena de tendresa per recordar a la teva mare...Molt maca i sentida!!
Has fet sentir dins meu, amb més força, el batec del cors dels meus estimats pares. I com sempre la música de'n Llach fent baixar alguna que altra llagrimeta.Ell li va posar tota la força del seu sentiment al dedicar-li a la seva mare, i sempre que l'escolto em fa emocionar pensant en la meva.
M'ha agradat molt compartir amb tu aquesta
"llum brodada
amb memòria d'escalf
i de carícia".
Gràcies. Una abraçada molt forta.

Joan Guasch ha dit...

Soc dels que penso que, mentre l'absent visqui encara en la memòria, en certa manera encara viu, immaterialment si vols, però forma part de la vida, en aquest cas d'algú altre. Tot plegat ens recorda què fràgils que som en la vastitud del cosmos, tant poderosos com ens creiem. I com n'estem de lligats a altres éssers pensants com naltros. Jo al pare no el vaig conèixer (no ho recordo, temia quatre anys), però sovint sento que em parla dins del cervell i m'anima a continuar.

Elfreelang ha dit...

em sap greu arribar tard....preciosa foto que per si sola ja val mil paraules....ta mare allà on sigui n'estarà ben orgullosa i contenta de les teves paraules i.....si encara batega
una gran abraçada!

Alba ha dit...

aix.... recordar a vegades fa posar-te tou.
Unes paraules precioses Fanalet... el seu record mai morirà mentre duri el vostre.
Una abraçada!

Carme ha dit...

La memòria, la tendresa, continuïtat de l'amor.
Ho saps explicar molt bé!

Una abraçadeta tendra!

rits ha dit...

un poema ben delicat i tendre. Preciós!
Una abraçada!!

Joana ha dit...

L'amor i l'estimació ne deixen mai de bategar.
Una abraçada Fanal!

Assumpta ha dit...

Hi ha vegades que això de no saber comentar poesia em sap més greu que altres... i aquesta n'és una... No sé què dir-te... però és que m'ha agradat molt!!

I la composició de la imatge és preciosa :-)

horabaixa ha dit...

Preciós i molt emotiu.