11 de novembre 2012

Podem seure

Podem seure, 
a la llum d'un migdia de tardor
que encara enlluerna.
Tanmateix, però, l'astre rei,
ens escalfa l'esquena
i agraïm l'abric.

Podem seure, 
a recer d'una alzina serena
que dóna respir,
i es vesteix de colors.
Un sospir de branques. 

Podem seure,
mentre la conversa
parla de l'avui, de l'ahir,
del demà.
Ens treiem de la butxaca
un poema manllevat d'en Miquel Martí i Pol,
i mentre un ventet xiula,
acaronant-nos les galtes,
fluix i tímid,
el llegim en veu alta.




(seguint en Barbollaire i la Carme a les itinèràncies, i recordant Miquel Martí i Pol)

10 comentaris:

Carme ha dit...

M'hi trobo bé a casa teva, en tant bona companyia... si voleu llegeixo jo:

Si ens besem pel carrer
trontollaran les cases
les dones del raval
ho contaran al batlle... MMP

En Miquel Martí Pol també el cantava aquest romanço... fa molts i molts anys, quan era jove i estava bé de salut.

maijo ha dit...

I si mentre seiem a recer de l'alzina tenim el mar davant, i la companyia s'ho mereix, jo deixaria anar:
Amor, li diria jo,
guaita la mar ampla i clara.
Ella m'ha dut al teu port
ella ens farà de companya,
i el camí de retornar
serà un petó que s'allarga. MMP

Un post preciós.

novesflors ha dit...

Podem seure, si demà o despús-demà torna a eixir el sol (fa uns dies que plou) notarem i agrairem l'escalfor a l'esquena, la tardor nostrada, que a mi m'agrada molt, i amb un café davant la pensarem, la tardor, poderosa de versos i d'imatges.

Glo.Bos.blog ha dit...

Tothom desitja l'amor, fins i tot la lluna:

- On serà l'amor?
-fa la lluna bruna-
L'he buscat pertot,
que n'estic dejuna.

I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories. MMP

rits ha dit...

versos i fotografies ben boniques per recordar-lo!

Gregori Samsa ha dit...

Sota l'alzina
llegim poemes
i sota l'alzina
trobem nous poetes


salut i goig

jomateixa ha dit...

un raconet preciós per llegir-lo

Joan Guasch ha dit...

Un bell poema per asserenar l'ànima.

Olga Xirinacs ha dit...

L'arbre, al novembre, mostra ja gairebé la seva nuesa, que embolcallarà en versos.

rosana ha dit...

Fa ganes de seure's al costat d'aquets arbre i llegir una poesia. Gràcies per portar-nos a aquest raconet.