10 de novembre 2012

Ja no crema

Ja no crema.
Ni fa coïssor, 
ni en resta -o en suma-
la pruïja boja de l'aroma
a la pell
de canyella i taronja,
pebre i llorer.
Tot i que,
com oli que encèn,
albiro aprop
la felicitat brillant.



11 comentaris:

joan gasull ha dit...

doncs llarga felicitat poètica i total.

Quadern de mots ha dit...

felicitat brillant, reposada i, gustativa.

sargantana ha dit...

xifres, lletres i imatges que em son un balsam..
un petó, fanalet

El porquet ha dit...

No sé si t'entenc del tot, però el global, el conjunt, l'harmonia que desprèn m'encanta!

cantireta ha dit...

Hi ha llum que fa olor a felicitat. Jo l'he vista...
Preciós, nena.

T'esperem dissabte 24!!

Galionar ha dit...

Sempre en queda el rastre d'allò que un dia s'esdevingué, i les aromes són porta oberta als records.
Una abraçada!

Rafel ha dit...

Una suma d'essències expectants.

Glo.Bos.blog ha dit...

És un poema que a demés de llegir-lo s'olora. Quina delicada aroma de bellesa!
Gracies, Fanalet!

Elfreelang ha dit...

anava a dir si fa o no fa mots semblants als de la Glòria ....fins aquí sento el perfum

Alba ha dit...

doncs mentre albiris felicitat brillant no farà falta res més!
Ptoneeeets!

rits ha dit...

Hi ha coses que cal deixar-les refredar per poder-les veure bé.