Li demano al vespre, silenci, i ulls desperts. Que la nit no em deixi òrfena de la calma que tants anys m'ha acompanyat, i no llevi l'encanteri dels mots: amb les ombres, i les aromes.
Les nits poden ser ben fumudes... no sé perquè però solen trencar la calma fàcilment... potser és que necessitem llum! Ptonets fanalet, i bon diumenge!!!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
15 comentaris:
Quina cadireta! Si fos de dimensions més grans, amb aquesta pila de llibres podries passar una estona ben calmada en aquest vespre de divendres.
De segur que el vespre t'ho concedirà ;)
La imatge m'ha recordat un quadre de Dalí, que ara mateix no sé com es diu...
Segur que si... que t'ho concedirà com diu Noves Flors.
I segur que la nit no llevarà l'encanteri dels teus mots.
Bona nit, fanalet!
no se si es petita la cadira o son gegantins els llibres;, pero segur que una i altres t'ajudaran amb la calma
tu tens la llum...!!
Què.....com ha anat el vespre?
Silenci i ulls desperts, lucidesa, van junts.
Desitjos senzills
a vegades ja n'hi ha prou
sweet dreams
i jo combrego amb aquest desig! cada vegada més poeta verbal, més poeta visual....abraçades!
Quina calidesa en aquest poema i en les imatges. Preciós!
Les nits poden ser ben fumudes... no sé perquè però solen trencar la calma fàcilment... potser és que necessitem llum!
Ptonets fanalet, i bon diumenge!!!
Segur que el vespre et concedirà el desig!
Preciós!
La calma costa de trobar quan vivim en el vertígen, però és preciosa.
Que no falti la calma, plis!!!
Tot i que les fotos, tenen molts números perquè sigui així!
Petonet!!!
Racons de memòria per no oblidar.
Es un goig que sàpigues escriure tan bé com saps fer fotografies. També m'agradat la de la capçalera de la Carme. Et felicito
Publica un comentari a l'entrada