15 de febrer 2013

Li demano al vespre


Li demano al vespre,
silenci, i ulls desperts.
Que la nit no em deixi òrfena
de la calma
que tants anys m'ha acompanyat,
i no llevi l'encanteri dels mots:
amb les ombres, i les aromes.


15 comentaris:

Sergi ha dit...

Quina cadireta! Si fos de dimensions més grans, amb aquesta pila de llibres podries passar una estona ben calmada en aquest vespre de divendres.

novesflors ha dit...

De segur que el vespre t'ho concedirà ;)

La imatge m'ha recordat un quadre de Dalí, que ara mateix no sé com es diu...

Carme Rosanas ha dit...

Segur que si... que t'ho concedirà com diu Noves Flors.

I segur que la nit no llevarà l'encanteri dels teus mots.

Bona nit, fanalet!

sargantana ha dit...

no se si es petita la cadira o son gegantins els llibres;, pero segur que una i altres t'ajudaran amb la calma

tu tens la llum...!!

Garbí24 ha dit...

Què.....com ha anat el vespre?

Helena Bonals ha dit...

Silenci i ulls desperts, lucidesa, van junts.

Anònim ha dit...

Desitjos senzills
a vegades ja n'hi ha prou

sweet dreams

Elfreelang ha dit...

i jo combrego amb aquest desig! cada vegada més poeta verbal, més poeta visual....abraçades!

Sílvia ha dit...

Quina calidesa en aquest poema i en les imatges. Preciós!

Alba ha dit...

Les nits poden ser ben fumudes... no sé perquè però solen trencar la calma fàcilment... potser és que necessitem llum!
Ptonets fanalet, i bon diumenge!!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Segur que el vespre et concedirà el desig!
Preciós!

Olga Xirinacs ha dit...

La calma costa de trobar quan vivim en el vertígen, però és preciosa.

Judit ha dit...

Que no falti la calma, plis!!!
Tot i que les fotos, tenen molts números perquè sigui així!
Petonet!!!

montse ha dit...

Racons de memòria per no oblidar.

M. Antònia ha dit...

Es un goig que sàpigues escriure tan bé com saps fer fotografies. També m'agradat la de la capçalera de la Carme. Et felicito