01 de desembre 2013

per anar fent via



Amb l'arribada del fred,
tres ciclàmens posen color
a un somriure encaterinat de la complicitat estelar.
Una instantània
queda esborronada, però manté l'essència,
i afegeix caliu.
Sota el tendal, al carrer,
l'abraçada és punt de llum. Com un farets, els ulls.
Uns peus abriguen els peus,
per anar fent via.

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

uau anava ja a sopar i em trobo aquest poema tant maco com els ciclàmens , que els peus abriguin els peus per a fer via està molt bé
abraçades!

M. Roser ha dit...

M'agraden els ciclamens, peruè són les úniques flors que, a l'hivern , floreixen al meu balcó...

Barbollaire ha dit...

M'encanten aquest ficus de colors tant i tant vius!

Ahir em van regalar un de ben igual!

petonets dolcíssims i agraïts carinyo
;¬)***

(recorda que tens cartolines negres per fer fons, per darrera el quadre i tapant la pared...)

Ps. paraula de pas: unficus tu xuru!

iruna ha dit...

quina nit més acollidora, fanaleta, entre ciclàmens embolicats en cels transparents plens d'estrelles, tants riures, complicitats, abraçades i caldoreta.

més que farets semblem tres posseïdes per un bruixot :)

bona nit



novesflors ha dit...

Estels i flors sembla que casen bé ;)

GEMMA ha dit...

Els ciclàmens són flors d'hivern, exemple de que el color també hi és present en moments freds i un pèl foscos. Com en la vida mateixa!

Bon dia Marta, petons.

El que em passa pel cap ha dit...

Els ciclàmens són unes plantetes vigoroses i agraïdes que animen l'hivern. Es mereixen un poema tan bonic com el que tu els hi has dedicat.

Carme ha dit...

Coi, coi, coi, com és que no se m'havia actualitzat a temps aquest post tant maco...

El ciclamen m'acompanya
I les vostres mans també.
El bruixot i les mirades
Entre elles, tendres també.
Instantànies enriolades
Posseïdes, potser també.

Una abraçada més...

Olga Xirinacs ha dit...

Les flors i les estrelletes com a preludi de l'estrella que apareixerà aviat.
Bones nits com aquestes.