28 de novembre 2013

Busco la tinta


Busco la tinta,
per escriure, de nou,
els mots que em somriguin.



21 comentaris:

Carme ha dit...

De moment ja tens les plumilles... quina gràcia tornar a veure plumilles d'aquestes tant antigues... Jo hi havia escrit, encara, segurament que tu ja no, joveneta...

La tinta, la trobarem... segur que n'hi ha alguna que escrigui com tu vols...

Una abraçada, estimada.

joan gasull ha dit...

quan surten les paraules fins i tot va bé a de calamar.

XeXu ha dit...

Va dona, si escrius aquí ni tan sols et cal la tinta, anima't!

rits ha dit...

Ves-ne provant, no deixis de fer-ho, xq aquí, silents, t'esperem.

novesflors ha dit...

Abans escrivia amb ploma, i triava tinta de colors: grana, violeta, marró... ara, l'ordinador ho acapara tot.

fanal blau ha dit...

Al voltant d'aquesta hora, fa vint-i-dos anys que va morir la mare. Avui la recordo, cam cada dia, amb una nostàlgia serena i somrient; la que encara no he aconseguit amb d'altres absències. Temps i tintes a trobar.
Més "joveneta" si, però et ben asseguro que havia escrit amb plumilla alguna vegada i m'encisava.
De fet, em moriré abans no acabi la tinta de plomes, estilogràfiques, bolígrafs i llapis que tinc. Una mena de vici. Escriure bé és una altra cosa, però el material el tinc.
Un petó.

fanal blau ha dit...

Veus, joan, la de calamar només l'he provada per cuinar!
Clar que cuidar também és un bonic i nodridor llenguatge que m'agrada...
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

XeXu...és una tinta distinta, si. Tinta, al capdavall.
Gràcies per estar sempre amatent!
Una abraçada.

fanal blau ha dit...

rits...ho aniré provant de nou...
Una abraçadeta que t'arribi. Arribarà el moment de tornar a escriure.

fanal blau ha dit...

novesflors, jo vaig escriure amb ploma molts anys; de fet, en conservo unes quàntes; em continúa agradant escriure en el paper...però com tu dius, l'ordinador acapara una mica massa la casa de les paraules. Tan boniques com queden en les pàgines en blanc de les llibretes...o dels fulls solts!
Una abraçada cap el PV!

ilargia ha dit...

m'encanta llegir-te així que principalment per tu, però també una mica per mi i nosaltres, no guardis la tinta..
una abraçada ben forta en un dia especial, m'has ajudat a recordar serena i somrient :)

Jpmerch ha dit...

Vinga, ànims!, segur que en trobes.

Helena Bonals ha dit...

Una metonímia molt ben trobada!

GEMMA ha dit...

Ganes de tornar a llegir-te, sigui quin sigui el material que empris. Petonet

Pais secret ha dit...

En un plumier de fusta antic vaig trobar una peça d' aquestes i no sabia per a què servia. Ara ho sé!

Crec que la tinta la vas tront poc a poc.

un somriure

Pais secret ha dit...

trobant, volia dir!

la meva tinta em fa la guitza...

Elfreelang ha dit...

fanal blau la trobaràs malgrat tot i a desgrat de tot ja veuràs ...jo un cop quan era més jove vaig escriure un poema que tenia uns versos que feien així" el temps cus totes les ferides amb una agulla de plors "ara hi afegeixo i ben sargides quedaran records inesborrables amorosits amb somriures
una forta abraçada!

Elfreelang ha dit...

per cert jo tinc la ploma estilogràfica del meu pare de tant en tant hi escric amb ella i t'asseguro que sento una emoció dificil d'explicar

Interioritats ha dit...

Molts van començar, de petits, a escriure amb plumilles i tinta, hem passat com tothom pel bolígraf i a hores d'ara qui mana és el teclat d'un ordinador, d'una PDA o d'un telèfon. No hi ha dubtes, el romanticisme és clar on és, tot i que per dir el que ens cal dir tant se val el mitjà que fem servir.
M'agrada molt la metàfora que es pot desprendre del teu títol i dels tres versos.
Quant tinguis la tinta, de bon segur que els mots et somriuran.
Bon diumenge.

Gerònima ha dit...

Tens el material i tens el do d'escriure bé. :)
Gràcies per compartir el record.
Una abraçada maca.

Assumpta ha dit...

Plumilles!!... amb això i un bon full de paper, èxit assegurat :-))

Sí, avui és més pràctic...

Recordeu quan, escrivint a màquina, com n'era de complicat de corregir quan t'equivocaves?... i quan van sortir les màquines elèctriques amb la seva "cinta correctora" (una mena de Tipp-Ex incorporat hehe)... però després, un pas de gegant!! una mini pantalleta que permetia esborrar allò que es veia a la pantalleta i encara no havia passat al paper...

Però res com l'encant d'escriure a mà... res :-))