06 de novembre 2013

Hauré de començar a robar els colors


foto d'en barbollaire


No acabo de trobar blaus que alimentin
ni asserenin la línia que manté l'equilibri.
Golafre com he estat tant de temps,
se m'esmuny i m'evita el miratge nodridor.
Tal vegada, la realitat que veig com adversària,
no sigui més que un parany que no sé resoldre.
Hauré de començar a repintar els colors
que la vida m'ha pres.

12 comentaris:

XeXu ha dit...

La caçadora caçada. Mentre tu vas buscant els blaus i repintant colors, hi ha qui fa la feina!

Carme ha dit...

Repintarem colors de vida
en cada esquerda dels cors trencats.
A passes petites
perquè no en tenim d'altres
ens aproparem i tocarem la sorra
d'un gest ben lent
arrebossant-nos les puntes dels dits.

Una abraçada immensa, estimada, em sento feliç de veure't aquí.

Alba ha dit...

No Fanalet, no robis!!! Agafa-ho prestat! :P

Jo també m'alegro de retrobar-te!Ptons!!

novesflors ha dit...

Agafaràs els blaus
amb la punta dels dits
i del fanal estant
ens il·luminaràs
potser les nostres nits.

M. Roser ha dit...

M'agrada la idea de repintar els colors perduts...Sempre tindràs per companyia la nostàlgia...

Sílvia ha dit...

Roba'ls però comparteix-los amb nosaltres, eh?!

Oliva ha dit...

CERCAR COLORS.....TASCA DE FADA.

Joan Guasch ha dit...

Tot és color. Si bufes, en trauràs la pols i els retrobaràs.

maijo ha dit...

La vida ens pren i ens dóna però cal estar ben desperts. Tu tens sort, l'objectiu de la teva càmara t'aproparà als blaus. Molt bon post!
Una abraçada molt gran.

fanal blau ha dit...

Una abraçadota per a cadascú i cadascuna de vosaltres. Aniré venint a visitar-vos...
Gràcies per passar...

GEMMA ha dit...

Repintar... Una bona opció, Marta. Petonet

horabaixa ha dit...

Hola Marta, Com sempre, precioses les paraules escollides, encadenades.
A la paleta de la vida, n'hi ha un munt de colors que no triariem, que quedaria el tub ple a bessar. Tot i així, existeixen i s'entesten en se-hi. Recorda que els foscos, poden aclarir-se amb colors mes clars. Desitjo que els trobis, que barregis, i de ben segur, que surgiran
Una forta abraçada