08 de novembre 2013

Descontracturar



Descontracturar
el múscul més intens:
dolor a l'ànima.

17 comentaris:

Carme ha dit...

Si vols t'hi faig una fregueta, dolceta...

I si no una abraçada gegant.

fanal blau ha dit...

Les abraçades són bones descontraturadores, ni que siguió virtuals!
Te'n recordes del Linimento de Sloan?
Aquest senyor tira una mica enrera, però les fregues a casa quan estàvem trinxats i contracturats de les excursions, tenien el seu efecte balsàmic.

Josep ha dit...

En el fons és també dopatge, dopatge espiritual.

Jpmerch ha dit...

Això era una beguda? ;)

Olga Xirinacs ha dit...

Difícil, difícil.
Jo he sentit fred a l'ànima, i tampoc hi ha remei, només el temps, que tot ho cura (si et mors a temps, és clar).

Barbollaire ha dit...

Era una olor característica , juntament amb el "Lápiz Termosan" i el greix de cavall a les botes de muntanya. (deixarem de banda los "parches Sor Virginia")
Quan encara no existia el Reflex....

No pensis en l'ànima com un múscul, perquè, aleshores, per un motiu o un altre sempre farà mal.
Pensa-hi com si fos... pluja. O sol. O Tramuntana. O Llevantada.
Hi ha dies que està com la plana de Vic a l'hivern. Freda i emboirada.
Però continua sent bella.
Té la seva màgia.
És part de nosaltres. És nosaltres.

I si tenint en compte que no està molt clar on es troba, si comences a dutxar-te amb el "Linimento" per no deixar cap racó sense...buf! X¬P

Una abraçada infinita, carinyo...
:¬)************

PS. Nota tècnica. Torna a fer la foto amb la cartolina negra tapant el fons i la taula.
Li poses una mica de llum a la dreta i paper d'alumini rebregat, a l'esquerra perquè reboti la llum...
I en B/N. I ja m'ho explicaràs... X¬D

Galionar ha dit...

Uf, el Sloan; recordo quan l'utilitzava el meu pare i la pudor que quedava per tota la casa... Pel dolor de l'ànima, les xerrades inacabables amb les persones amigues acostumen a desinflamar bastant, encara que no guareixin del tot...
Una forta abraçada!

Interioritats ha dit...

Tant de bo el "Linimento Sloan" solucionara els mals de l'ànima i l'esperit, tot i que ben pensat és molt millor la bona companyia d'algú o alguna amb qui es tinga una bona complicitat.
Encara, quan he vist el teu post i la imatge, m'ha recordat l'olor tan característica que feia o fa, no tinc ni idea si encara existeix.

Elfreelang ha dit...

fanalet com m'alegro que siguis aquí!ostres el liniment sloan, encara en tinc una ampolla a casa buida....anava bé amb la seva flaire ...escalforeta al cos contracturat i per l'ànima la millor frega....haver escrit ...una gran abraçada!

M. Roser ha dit...

Jo també recordo l'olor de tots aquests medicaments d'abans que per altre banda, eren molt efectius...
Les contractures de l'ànima, les pot curar un somriure amic, unes paraules tendres, un cant d'esperança...
Petonets.

Joan Guasch ha dit...

L'ànima es nodreix de la vida i la vida és tot el que encara hi ha futur enllà. El liniment, en tot cas, per alleugerir la coïssor dels records.

GEMMA ha dit...

Ha de ser un dolor immens, però el temps és savi i et recomposarà. Petonets, bonica.

maijo ha dit...

Ja saps com m'arriben els teus versos. I sempre a l'ànima.
M'encanta la nota que t'ha deixat Barbollaire. Ho portaré a la pràctica. Petonets.

Pais secret ha dit...

Encara existeix aquest linimento? Tinc dues contractures, una acada costat del coll i fa més d´un mes que vaig dreta com un ciri, ni fisios ni exercicis...ja no sé què fer.

Per les de l' ànima els petons i les abraçades, oli en un llum. I caminar i respirar net també ajuda.

Una abraçada.

novesflors ha dit...

I jo que no recorde aquest liliment... quina memòria. El que sí que recorde és el dolor a l'ànima i només un medicament, el temps. Pots trenar cada dia una mica de temps amb les abraçades que tots t'enviem.

Rafel ha dit...

Més fa la mà que la crema en si.
Millora't de la contractura.

rits ha dit...

Un petonet també és un bon desescontracturant. Jo t'envio un de ben gran!!!!