Descontracturar
el múscul més intens:
dolor a l'ànima.
El mitjó
Fa 6 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'eixida
© Fanal Blau de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa. (Llicència Creative Commons)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons
Premis C@ts 2012 cat. Literari
Moltes, moltes gràcies a tots!!!
Premis C@ts 2012 cat. Visual
Moltes gràcies!!
Premis C@ts 2011 cat. Literari
Moltes, moltes gràcies!!!
Premis C@ts 2011 cat. Visual
moltes gràcies!!!
Premis C@ts2010
moltes gràcies
Un regal, preciós, de Carme...
Moltes gràcies!!!
gràcies...
gronxant-se...
Altres llums pel camí
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
En son quatreFa 3 dies
-
-
-
-
LA GRAN CAGADAFa 2 setmanes
-
-
-
-
-
-
-
-
-
on són els déus?Fa 3 mesos
-
-
-
-
EleccionsFa 5 mesos
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
PostureigFa 1 any
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Coses de l'amistatFa 2 anys
-
SORPRESESFa 3 anys
-
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 3 anys
-
-
-
-
-
-
-
Imatge i poesia (XXI)Fa 4 anys
-
-
-
-
-
-
abraçadesFa 4 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
BanyaFa 5 anys
-
-
-
-
ENLLAÇATSFa 6 anys
-
-
-
-
Jo al fi del mon [Flickr]Fa 7 anys
-
DescriuFa 7 anys
-
-
-
-
La sang i els diesFa 7 anys
-
-
-
-
-
-
BON ANY NOU!!!Fa 8 anys
-
La sardana dels pastorsFa 8 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 9 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
FINS AVIAT...!!Fa 10 anys
-
-
Els adéusFa 10 anys
-
-
-
-
Aturada indefinidaFa 11 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Coses bonesFa 12 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
PortetFa 14 anys
-
-
NOU ANY, NOU BLOGFa 14 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
.JPG)
Dades personals
Gràcies Joanfer i Maijo!
Un premi de l'Assumpta
Moltes gràcies!!!
Gràcies Joana!
Gràcies Arare!
Gràcies Carme!
Gràcies Elvira!
Gràcies, Miquel Àngel
17 comentaris:
Si vols t'hi faig una fregueta, dolceta...
I si no una abraçada gegant.
Les abraçades són bones descontraturadores, ni que siguió virtuals!
Te'n recordes del Linimento de Sloan?
Aquest senyor tira una mica enrera, però les fregues a casa quan estàvem trinxats i contracturats de les excursions, tenien el seu efecte balsàmic.
En el fons és també dopatge, dopatge espiritual.
Això era una beguda? ;)
Difícil, difícil.
Jo he sentit fred a l'ànima, i tampoc hi ha remei, només el temps, que tot ho cura (si et mors a temps, és clar).
Era una olor característica , juntament amb el "Lápiz Termosan" i el greix de cavall a les botes de muntanya. (deixarem de banda los "parches Sor Virginia")
Quan encara no existia el Reflex....
No pensis en l'ànima com un múscul, perquè, aleshores, per un motiu o un altre sempre farà mal.
Pensa-hi com si fos... pluja. O sol. O Tramuntana. O Llevantada.
Hi ha dies que està com la plana de Vic a l'hivern. Freda i emboirada.
Però continua sent bella.
Té la seva màgia.
És part de nosaltres. És nosaltres.
I si tenint en compte que no està molt clar on es troba, si comences a dutxar-te amb el "Linimento" per no deixar cap racó sense...buf! X¬P
Una abraçada infinita, carinyo...
:¬)************
PS. Nota tècnica. Torna a fer la foto amb la cartolina negra tapant el fons i la taula.
Li poses una mica de llum a la dreta i paper d'alumini rebregat, a l'esquerra perquè reboti la llum...
I en B/N. I ja m'ho explicaràs... X¬D
Uf, el Sloan; recordo quan l'utilitzava el meu pare i la pudor que quedava per tota la casa... Pel dolor de l'ànima, les xerrades inacabables amb les persones amigues acostumen a desinflamar bastant, encara que no guareixin del tot...
Una forta abraçada!
Tant de bo el "Linimento Sloan" solucionara els mals de l'ànima i l'esperit, tot i que ben pensat és molt millor la bona companyia d'algú o alguna amb qui es tinga una bona complicitat.
Encara, quan he vist el teu post i la imatge, m'ha recordat l'olor tan característica que feia o fa, no tinc ni idea si encara existeix.
fanalet com m'alegro que siguis aquí!ostres el liniment sloan, encara en tinc una ampolla a casa buida....anava bé amb la seva flaire ...escalforeta al cos contracturat i per l'ànima la millor frega....haver escrit ...una gran abraçada!
Jo també recordo l'olor de tots aquests medicaments d'abans que per altre banda, eren molt efectius...
Les contractures de l'ànima, les pot curar un somriure amic, unes paraules tendres, un cant d'esperança...
Petonets.
L'ànima es nodreix de la vida i la vida és tot el que encara hi ha futur enllà. El liniment, en tot cas, per alleugerir la coïssor dels records.
Ha de ser un dolor immens, però el temps és savi i et recomposarà. Petonets, bonica.
Ja saps com m'arriben els teus versos. I sempre a l'ànima.
M'encanta la nota que t'ha deixat Barbollaire. Ho portaré a la pràctica. Petonets.
Encara existeix aquest linimento? Tinc dues contractures, una acada costat del coll i fa més d´un mes que vaig dreta com un ciri, ni fisios ni exercicis...ja no sé què fer.
Per les de l' ànima els petons i les abraçades, oli en un llum. I caminar i respirar net també ajuda.
Una abraçada.
I jo que no recorde aquest liliment... quina memòria. El que sí que recorde és el dolor a l'ànima i només un medicament, el temps. Pots trenar cada dia una mica de temps amb les abraçades que tots t'enviem.
Més fa la mà que la crema en si.
Millora't de la contractura.
Un petonet també és un bon desescontracturant. Jo t'envio un de ben gran!!!!
Publica un comentari a l'entrada