foto d'en barbollaire
No acabo de trobar blaus que alimentin
ni asserenin la línia que manté l'equilibri.
Golafre com he estat tant de temps,
se m'esmuny i m'evita el miratge nodridor.
Tal vegada, la realitat que veig com adversària,
no sigui més que un parany que no sé resoldre.
Hauré de començar a repintar els colors
que la vida m'ha pres.
.JPG)
12 comentaris:
La caçadora caçada. Mentre tu vas buscant els blaus i repintant colors, hi ha qui fa la feina!
Repintarem colors de vida
en cada esquerda dels cors trencats.
A passes petites
perquè no en tenim d'altres
ens aproparem i tocarem la sorra
d'un gest ben lent
arrebossant-nos les puntes dels dits.
Una abraçada immensa, estimada, em sento feliç de veure't aquí.
No Fanalet, no robis!!! Agafa-ho prestat! :P
Jo també m'alegro de retrobar-te!Ptons!!
Agafaràs els blaus
amb la punta dels dits
i del fanal estant
ens il·luminaràs
potser les nostres nits.
M'agrada la idea de repintar els colors perduts...Sempre tindràs per companyia la nostàlgia...
Roba'ls però comparteix-los amb nosaltres, eh?!
CERCAR COLORS.....TASCA DE FADA.
Tot és color. Si bufes, en trauràs la pols i els retrobaràs.
La vida ens pren i ens dóna però cal estar ben desperts. Tu tens sort, l'objectiu de la teva càmara t'aproparà als blaus. Molt bon post!
Una abraçada molt gran.
Una abraçadota per a cadascú i cadascuna de vosaltres. Aniré venint a visitar-vos...
Gràcies per passar...
Repintar... Una bona opció, Marta. Petonet
Hola Marta, Com sempre, precioses les paraules escollides, encadenades.
A la paleta de la vida, n'hi ha un munt de colors que no triariem, que quedaria el tub ple a bessar. Tot i així, existeixen i s'entesten en se-hi. Recorda que els foscos, poden aclarir-se amb colors mes clars. Desitjo que els trobis, que barregis, i de ben segur, que surgiran
Una forta abraçada
Publica un comentari a l'entrada