De moment ja tens les plumilles... quina gràcia tornar a veure plumilles d'aquestes tant antigues... Jo hi havia escrit, encara, segurament que tu ja no, joveneta...
La tinta, la trobarem... segur que n'hi ha alguna que escrigui com tu vols...
Al voltant d'aquesta hora, fa vint-i-dos anys que va morir la mare. Avui la recordo, cam cada dia, amb una nostàlgia serena i somrient; la que encara no he aconseguit amb d'altres absències. Temps i tintes a trobar. Més "joveneta" si, però et ben asseguro que havia escrit amb plumilla alguna vegada i m'encisava. De fet, em moriré abans no acabi la tinta de plomes, estilogràfiques, bolígrafs i llapis que tinc. Una mena de vici. Escriure bé és una altra cosa, però el material el tinc. Un petó.
novesflors, jo vaig escriure amb ploma molts anys; de fet, en conservo unes quàntes; em continúa agradant escriure en el paper...però com tu dius, l'ordinador acapara una mica massa la casa de les paraules. Tan boniques com queden en les pàgines en blanc de les llibretes...o dels fulls solts! Una abraçada cap el PV!
m'encanta llegir-te així que principalment per tu, però també una mica per mi i nosaltres, no guardis la tinta.. una abraçada ben forta en un dia especial, m'has ajudat a recordar serena i somrient :)
fanal blau la trobaràs malgrat tot i a desgrat de tot ja veuràs ...jo un cop quan era més jove vaig escriure un poema que tenia uns versos que feien així" el temps cus totes les ferides amb una agulla de plors "ara hi afegeixo i ben sargides quedaran records inesborrables amorosits amb somriures una forta abraçada!
Molts van començar, de petits, a escriure amb plumilles i tinta, hem passat com tothom pel bolígraf i a hores d'ara qui mana és el teclat d'un ordinador, d'una PDA o d'un telèfon. No hi ha dubtes, el romanticisme és clar on és, tot i que per dir el que ens cal dir tant se val el mitjà que fem servir. M'agrada molt la metàfora que es pot desprendre del teu títol i dels tres versos. Quant tinguis la tinta, de bon segur que els mots et somriuran. Bon diumenge.
Plumilles!!... amb això i un bon full de paper, èxit assegurat :-))
Sí, avui és més pràctic...
Recordeu quan, escrivint a màquina, com n'era de complicat de corregir quan t'equivocaves?... i quan van sortir les màquines elèctriques amb la seva "cinta correctora" (una mena de Tipp-Ex incorporat hehe)... però després, un pas de gegant!! una mini pantalleta que permetia esborrar allò que es veia a la pantalleta i encara no havia passat al paper...
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
21 comentaris:
De moment ja tens les plumilles... quina gràcia tornar a veure plumilles d'aquestes tant antigues... Jo hi havia escrit, encara, segurament que tu ja no, joveneta...
La tinta, la trobarem... segur que n'hi ha alguna que escrigui com tu vols...
Una abraçada, estimada.
quan surten les paraules fins i tot va bé a de calamar.
Va dona, si escrius aquí ni tan sols et cal la tinta, anima't!
Ves-ne provant, no deixis de fer-ho, xq aquí, silents, t'esperem.
Abans escrivia amb ploma, i triava tinta de colors: grana, violeta, marró... ara, l'ordinador ho acapara tot.
Al voltant d'aquesta hora, fa vint-i-dos anys que va morir la mare. Avui la recordo, cam cada dia, amb una nostàlgia serena i somrient; la que encara no he aconseguit amb d'altres absències. Temps i tintes a trobar.
Més "joveneta" si, però et ben asseguro que havia escrit amb plumilla alguna vegada i m'encisava.
De fet, em moriré abans no acabi la tinta de plomes, estilogràfiques, bolígrafs i llapis que tinc. Una mena de vici. Escriure bé és una altra cosa, però el material el tinc.
Un petó.
Veus, joan, la de calamar només l'he provada per cuinar!
Clar que cuidar também és un bonic i nodridor llenguatge que m'agrada...
Una abraçada!
XeXu...és una tinta distinta, si. Tinta, al capdavall.
Gràcies per estar sempre amatent!
Una abraçada.
rits...ho aniré provant de nou...
Una abraçadeta que t'arribi. Arribarà el moment de tornar a escriure.
novesflors, jo vaig escriure amb ploma molts anys; de fet, en conservo unes quàntes; em continúa agradant escriure en el paper...però com tu dius, l'ordinador acapara una mica massa la casa de les paraules. Tan boniques com queden en les pàgines en blanc de les llibretes...o dels fulls solts!
Una abraçada cap el PV!
m'encanta llegir-te així que principalment per tu, però també una mica per mi i nosaltres, no guardis la tinta..
una abraçada ben forta en un dia especial, m'has ajudat a recordar serena i somrient :)
Vinga, ànims!, segur que en trobes.
Una metonímia molt ben trobada!
Ganes de tornar a llegir-te, sigui quin sigui el material que empris. Petonet
En un plumier de fusta antic vaig trobar una peça d' aquestes i no sabia per a què servia. Ara ho sé!
Crec que la tinta la vas tront poc a poc.
un somriure
trobant, volia dir!
la meva tinta em fa la guitza...
fanal blau la trobaràs malgrat tot i a desgrat de tot ja veuràs ...jo un cop quan era més jove vaig escriure un poema que tenia uns versos que feien així" el temps cus totes les ferides amb una agulla de plors "ara hi afegeixo i ben sargides quedaran records inesborrables amorosits amb somriures
una forta abraçada!
per cert jo tinc la ploma estilogràfica del meu pare de tant en tant hi escric amb ella i t'asseguro que sento una emoció dificil d'explicar
Molts van començar, de petits, a escriure amb plumilles i tinta, hem passat com tothom pel bolígraf i a hores d'ara qui mana és el teclat d'un ordinador, d'una PDA o d'un telèfon. No hi ha dubtes, el romanticisme és clar on és, tot i que per dir el que ens cal dir tant se val el mitjà que fem servir.
M'agrada molt la metàfora que es pot desprendre del teu títol i dels tres versos.
Quant tinguis la tinta, de bon segur que els mots et somriuran.
Bon diumenge.
Tens el material i tens el do d'escriure bé. :)
Gràcies per compartir el record.
Una abraçada maca.
Plumilles!!... amb això i un bon full de paper, èxit assegurat :-))
Sí, avui és més pràctic...
Recordeu quan, escrivint a màquina, com n'era de complicat de corregir quan t'equivocaves?... i quan van sortir les màquines elèctriques amb la seva "cinta correctora" (una mena de Tipp-Ex incorporat hehe)... però després, un pas de gegant!! una mini pantalleta que permetia esborrar allò que es veia a la pantalleta i encara no havia passat al paper...
Però res com l'encant d'escriure a mà... res :-))
Publica un comentari a l'entrada