Amb l'arribada del fred,
tres ciclàmens posen color
a un somriure encaterinat de la complicitat estelar.
Una instantània
queda esborronada, però manté l'essència,
i afegeix caliu.
Sota el tendal, al carrer,
l'abraçada és punt de llum. Com un farets, els ulls.
Uns peus abriguen els peus,
per anar fent via.
.JPG)
9 comentaris:
uau anava ja a sopar i em trobo aquest poema tant maco com els ciclàmens , que els peus abriguin els peus per a fer via està molt bé
abraçades!
M'agraden els ciclamens, peruè són les úniques flors que, a l'hivern , floreixen al meu balcó...
M'encanten aquest ficus de colors tant i tant vius!
Ahir em van regalar un de ben igual!
petonets dolcíssims i agraïts carinyo
;¬)***
(recorda que tens cartolines negres per fer fons, per darrera el quadre i tapant la pared...)
Ps. paraula de pas: unficus tu xuru!
quina nit més acollidora, fanaleta, entre ciclàmens embolicats en cels transparents plens d'estrelles, tants riures, complicitats, abraçades i caldoreta.
més que farets semblem tres posseïdes per un bruixot :)
bona nit
Estels i flors sembla que casen bé ;)
Els ciclàmens són flors d'hivern, exemple de que el color també hi és present en moments freds i un pèl foscos. Com en la vida mateixa!
Bon dia Marta, petons.
Els ciclàmens són unes plantetes vigoroses i agraïdes que animen l'hivern. Es mereixen un poema tan bonic com el que tu els hi has dedicat.
Coi, coi, coi, com és que no se m'havia actualitzat a temps aquest post tant maco...
El ciclamen m'acompanya
I les vostres mans també.
El bruixot i les mirades
Entre elles, tendres també.
Instantànies enriolades
Posseïdes, potser també.
Una abraçada més...
Les flors i les estrelletes com a preludi de l'estrella que apareixerà aviat.
Bones nits com aquestes.
Publica un comentari a l'entrada