19 de gener 2014

Groc llimona


Groc llimona.
Estergir l'esclat prematur
a la barana.

17 comentaris:

Elfreelang ha dit...

he oblidat el nom....fa anys quan treballava en una escola viver en tenim a munts .....groc llimona groc d'or
abraçades grogues!

Carme ha dit...

Jo tampoc el sé el nom...

El buscaré, però mentrestant deixa'm dir-te fanalet blau (que avui vas de groc...) que aquesta foto i aquests mots del poema em reconforten a gavadals. Somric i miro, somric i llegeixo... i... com t'ho diria... Em sento com si hagués tornat a casa o potser com si hi haguessis tornat tu. I ens hi podem trobar. Somrient. Fa molts dies que els teus posts semblaven com excepcions, excepcionals. Aquest ens torna a la normalitat... i ja saps que no parlo ni per un moment de freqüència, que aquesta va com va... parlo de sensacions i de missatges.

Estic contenta... gràcies!

Abraçades immenses, preciosa!!!

fanal blau ha dit...

És una mimosa...
Potser vaig errada, però em dóna la sensació que aquest any està florint abans que d'altres...
Fa dies, que quan surto de casa me la miro. La tinc ben aprop i vaig descobrint l'esclat de la flor.

Aquest matí plovia a bots i barrals, i en un no res lluïa un sol que cremava qualsevol possibilitat d'una foto ben feta. Però era un instant inevitable.

fanal blau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Ostres!!! De primer m'ho semblava, però, en veure que no hi havia cap fulla entre les flors, he pensat que no podia ser. Hi ha mimoses i mimoses. Eh? És aviat, encara, però per aquí també n'he vist que apunten maneres...

A veure si aquest any guanyaran la partida (o la cursa de les flors) als ametllers?

xavier pujol ha dit...

Tot l'arbre de la mimosa és un immens pom de flors. Un miratge primaveral dins l'hivern.

Fita

Pais secret ha dit...


I el perfum...és indefinible.
La meva està a punt a punt, els botonets mig oberts ja comencen a alegrar el jardí.

novesflors ha dit...

M'ha semblat una foto preciosa i uns versos de color i d'olor quan ací ha fet dies grisos i plujosos i avui, una ventada de mil dimonis. Però "estergir" quina paraula tan bonica i que no conec o no recorde... me'n vaig corrents al diccionari ;)

Olga Xirinacs ha dit...

L'hivern porta, juntament amb el fred, aquests colors solars que ens reconforten amb un somriure vegetal.
I també poemes, per acompanyar les flors.

Elfreelang ha dit...

eeep fanal blau ahir vaig estar donant voltes al cervell i al final em va sortir i ara veig que sí mimosa carai era mimosa!

Montse ha dit...

Una mimosa que ens mima l'ànim :)

M. Roser ha dit...

Si que és una mimosa, ja fa dies que es veuen aquestes precioses flors grogues que, a més, fan una aroma penetrant inconfusible...
És el primer arbre de jardí que floreig a l'hivern i sembla un anunci de la primavera, tot i que encara falten dos mesos...
:)

GEMMA ha dit...

Cada any mimoses en el teu fanal... fantàstic, Petons, wapa!

Albanta ha dit...

Petites llampurnes de llum... que bonica la mimosa!!

maijo ha dit...

Com anima el groc! Una abraçada.

jomateixa ha dit...

tingui el nom que tingui fa molt bonic!

Olga Xirinacs ha dit...

Fanalet, fanalet,
¿per què estàs apagadet?