El buscaré, però mentrestant deixa'm dir-te fanalet blau (que avui vas de groc...) que aquesta foto i aquests mots del poema em reconforten a gavadals. Somric i miro, somric i llegeixo... i... com t'ho diria... Em sento com si hagués tornat a casa o potser com si hi haguessis tornat tu. I ens hi podem trobar. Somrient. Fa molts dies que els teus posts semblaven com excepcions, excepcionals. Aquest ens torna a la normalitat... i ja saps que no parlo ni per un moment de freqüència, que aquesta va com va... parlo de sensacions i de missatges.
És una mimosa... Potser vaig errada, però em dóna la sensació que aquest any està florint abans que d'altres... Fa dies, que quan surto de casa me la miro. La tinc ben aprop i vaig descobrint l'esclat de la flor.
Aquest matí plovia a bots i barrals, i en un no res lluïa un sol que cremava qualsevol possibilitat d'una foto ben feta. Però era un instant inevitable.
Ostres!!! De primer m'ho semblava, però, en veure que no hi havia cap fulla entre les flors, he pensat que no podia ser. Hi ha mimoses i mimoses. Eh? És aviat, encara, però per aquí també n'he vist que apunten maneres...
A veure si aquest any guanyaran la partida (o la cursa de les flors) als ametllers?
M'ha semblat una foto preciosa i uns versos de color i d'olor quan ací ha fet dies grisos i plujosos i avui, una ventada de mil dimonis. Però "estergir" quina paraula tan bonica i que no conec o no recorde... me'n vaig corrents al diccionari ;)
Si que és una mimosa, ja fa dies que es veuen aquestes precioses flors grogues que, a més, fan una aroma penetrant inconfusible... És el primer arbre de jardí que floreig a l'hivern i sembla un anunci de la primavera, tot i que encara falten dos mesos... :)
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
17 comentaris:
he oblidat el nom....fa anys quan treballava en una escola viver en tenim a munts .....groc llimona groc d'or
abraçades grogues!
Jo tampoc el sé el nom...
El buscaré, però mentrestant deixa'm dir-te fanalet blau (que avui vas de groc...) que aquesta foto i aquests mots del poema em reconforten a gavadals. Somric i miro, somric i llegeixo... i... com t'ho diria... Em sento com si hagués tornat a casa o potser com si hi haguessis tornat tu. I ens hi podem trobar. Somrient. Fa molts dies que els teus posts semblaven com excepcions, excepcionals. Aquest ens torna a la normalitat... i ja saps que no parlo ni per un moment de freqüència, que aquesta va com va... parlo de sensacions i de missatges.
Estic contenta... gràcies!
Abraçades immenses, preciosa!!!
És una mimosa...
Potser vaig errada, però em dóna la sensació que aquest any està florint abans que d'altres...
Fa dies, que quan surto de casa me la miro. La tinc ben aprop i vaig descobrint l'esclat de la flor.
Aquest matí plovia a bots i barrals, i en un no res lluïa un sol que cremava qualsevol possibilitat d'una foto ben feta. Però era un instant inevitable.
Ostres!!! De primer m'ho semblava, però, en veure que no hi havia cap fulla entre les flors, he pensat que no podia ser. Hi ha mimoses i mimoses. Eh? És aviat, encara, però per aquí també n'he vist que apunten maneres...
A veure si aquest any guanyaran la partida (o la cursa de les flors) als ametllers?
Tot l'arbre de la mimosa és un immens pom de flors. Un miratge primaveral dins l'hivern.
Fita
I el perfum...és indefinible.
La meva està a punt a punt, els botonets mig oberts ja comencen a alegrar el jardí.
M'ha semblat una foto preciosa i uns versos de color i d'olor quan ací ha fet dies grisos i plujosos i avui, una ventada de mil dimonis. Però "estergir" quina paraula tan bonica i que no conec o no recorde... me'n vaig corrents al diccionari ;)
L'hivern porta, juntament amb el fred, aquests colors solars que ens reconforten amb un somriure vegetal.
I també poemes, per acompanyar les flors.
eeep fanal blau ahir vaig estar donant voltes al cervell i al final em va sortir i ara veig que sí mimosa carai era mimosa!
Una mimosa que ens mima l'ànim :)
Si que és una mimosa, ja fa dies que es veuen aquestes precioses flors grogues que, a més, fan una aroma penetrant inconfusible...
És el primer arbre de jardí que floreig a l'hivern i sembla un anunci de la primavera, tot i que encara falten dos mesos...
:)
Cada any mimoses en el teu fanal... fantàstic, Petons, wapa!
Petites llampurnes de llum... que bonica la mimosa!!
Com anima el groc! Una abraçada.
tingui el nom que tingui fa molt bonic!
Fanalet, fanalet,
¿per què estàs apagadet?
Publica un comentari a l'entrada