13 de gener 2014

Per molts anys!


No facis cas d'aquesta pàtina d'envelliment.
En realitat, el pas dels anys,
ens regala la mirada a la saviesa.

Quan -acuradament- grates,
apareix un besllum de tarda acollidora
que dóna veu a les pedres xerraires.
Tal volta, a un fanal que, manllevat de claror zenital,
prova d'acompanyar el carrer
i el teu trajecte.

Per molts anys, Carme!
D'aquí unes horetes, el seu aniversari...




11 comentaris:

XeXu ha dit...

Quina pressa! Queda una horeta i mitja, jo entenc que a la Carme tots tenim ganes de felicitar-la, però calma!!!

Carme ha dit...

El meu trajecte, acompanyat d'un fanalet... Serà sempre més bonic. I si el fanalet ets tu, serà. Genial!!!

Moltes gràcies, bonica. Una felicitaciò preciosa.

Joana Navarro ha dit...

Magnífic poema-felicitació. ës molt bonic!!!!

Per molts anys, Carme!!!

GEMMA ha dit...

Doncs em porto uns anys i unes hores!

mònica ha dit...

Quina manera més maca de felicitar-la. Tots tenim ganes de felicitar-la, és cert. La carme és la persona més extraordinària que conec i que faci anys és un regal per a tots.
Gràcies a tu per aquesta composició tan bonica. i a ella, per existir.

jomateixa ha dit...

t'ha quedat molt bé aquesta felicitació.

Olga Xirinacs ha dit...

Preciosa la frase: "La tarda acollidora que dóna veu a les pedres".
Salut sempre.

joana ha dit...

quina cucada de felicitació!

bon fosquet, poetessa!

rits ha dit...

oooooh! quina felicitació tan bonica!!!!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Un felicitació exquisida. No podia ser d'altre manera!
Felicitats a l'autora i, evidentment, a la Carme.

Judit ha dit...

La Carme, com un fanalet, il.lumina els nostres blogs amb els seus comentaris, sempre intel.ligents, sempre benvinguts!