13 de gener 2014
Per molts anys!
No facis cas d'aquesta pàtina d'envelliment.
En realitat, el pas dels anys,
ens regala la mirada a la saviesa.
Quan -acuradament- grates,
apareix un besllum de tarda acollidora
que dóna veu a les pedres xerraires.
Tal volta, a un fanal que, manllevat de claror zenital,
prova d'acompanyar el carrer
i el teu trajecte.
Per molts anys, Carme!
D'aquí unes horetes, el seu aniversari...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Quina pressa! Queda una horeta i mitja, jo entenc que a la Carme tots tenim ganes de felicitar-la, però calma!!!
El meu trajecte, acompanyat d'un fanalet... Serà sempre més bonic. I si el fanalet ets tu, serà. Genial!!!
Moltes gràcies, bonica. Una felicitaciò preciosa.
Magnífic poema-felicitació. ës molt bonic!!!!
Per molts anys, Carme!!!
Doncs em porto uns anys i unes hores!
Quina manera més maca de felicitar-la. Tots tenim ganes de felicitar-la, és cert. La carme és la persona més extraordinària que conec i que faci anys és un regal per a tots.
Gràcies a tu per aquesta composició tan bonica. i a ella, per existir.
t'ha quedat molt bé aquesta felicitació.
Preciosa la frase: "La tarda acollidora que dóna veu a les pedres".
Salut sempre.
quina cucada de felicitació!
bon fosquet, poetessa!
oooooh! quina felicitació tan bonica!!!!!
Un felicitació exquisida. No podia ser d'altre manera!
Felicitats a l'autora i, evidentment, a la Carme.
La Carme, com un fanalet, il.lumina els nostres blogs amb els seus comentaris, sempre intel.ligents, sempre benvinguts!
Publica un comentari a l'entrada