Amb tants de verds que hi ha enfora,
ves quina enganyifa no poder veure'ls de prop.
Gratar la terra i esporgar les branques,
rascletar les restes del fred,
i plantar nous colors per a l'estiu.
Tot sabent del cert que hi tens el teu racó, enyorat de tu,
sota l'alzina, la prunera borda, i el presseguer
que, just ara, comença a despuntar.
.JPG)
20 comentaris:
M'agrada l'hivern, però també m'agrada la primavera que s'insinua al teu poema.
Un poema carregat d'esperança, de poètiques descripcions del que hi ha fora la finestra.
La flor de dins molt ben fotografiada.
Guardar racons plens d'amor... De records que embelleixen amb el temps.
Em sembla dolç i preciós el teu poema... I la foto, no cal dir-ho, de les que tempta.
Bon dia, preciosa!
Dates que mai s'obliden.
tendra... dolça... melancòlica...
M'encanta que hagis tornat amb ganes a la poesia.
Ah! i la foto, molt polida.
Aquesta fotografia és actual? És primavera pura! Com el teu poema.
Preciós raconet i dolç poema.
Preciós poema i foto magnífica!
Aquesta flor sembla tenir "tot l'enyor de demà", com el poema de Papasseit. Potser ella té més clar que la primavera arribarà que no pas ell...
Amb el fred adobarem la terra de colors perquè floreixin a la primavera.
La fotografia és preciosa, un racó bell i plàcid.
Suposo que aquesta preciosa flor, tan ben resguardada, enyora la llibertat de sentir-se gronxada per l'aire en companyia de tots els verds del jardí...
Petonets.
Comencem a estar tips del fred i volem ja l'escalf del sol . Tot arribarà
Quina foto més bonica! La flor del safrà?!
segur que si que hi ha un racó enyorat que tu també enyores i embelleixes el record amb mots de tendresa infinita .....
Mica en mica és van tornant lluminosos els verds, mica en mica totes les flors multicolors desperten, ja s'anuncia la primavera, defora la finestra.
La flor, des de dintre, se'n deleix
Quin glamour deixa la teva petjada!
Quanta enyorança i quant color que s'endevina. Una abraçada!
En aquest racó,
enyorat de tu,
despunta la vida.
Potxons.
Estimada Fanal Blau, fa un parell de dies que Imma em va dir lo molt que li havia agradat el teu darrer post. Estic d'acord amb ella. Magnífic!
Petonets.
Quina alegria retrobar-te... com qui veu créixer les belles flors que descrius a la nova llum del dia que, tímidament, s'allarga.
Una abraçada.
Quina preciositat el contrast dels colors, la llum... maquíssima :-))
Publica un comentari a l'entrada