03 de març 2015

Hi tens el teu racó


Amb tants de verds que hi ha enfora,
ves quina enganyifa no poder veure'ls de prop.
Gratar la terra i esporgar les branques,
rascletar les restes del fred,
i plantar nous colors per a l'estiu.
Tot sabent del cert que hi tens el teu racó, enyorat de tu,
sota l'alzina, la prunera borda, i el presseguer
que, just ara, comença a despuntar.

20 comentaris:

ignasi ha dit...

M'agrada l'hivern, però també m'agrada la primavera que s'insinua al teu poema.

ignasi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
xavier pujol ha dit...

Un poema carregat d'esperança, de poètiques descripcions del que hi ha fora la finestra.
La flor de dins molt ben fotografiada.

Carme Rosanas ha dit...

Guardar racons plens d'amor... De records que embelleixen amb el temps.

Em sembla dolç i preciós el teu poema... I la foto, no cal dir-ho, de les que tempta.

Bon dia, preciosa!

joana ha dit...

Dates que mai s'obliden.

tendra... dolça... melancòlica...
M'encanta que hagis tornat amb ganes a la poesia.

Ah! i la foto, molt polida.

Helena Bonals ha dit...

Aquesta fotografia és actual? És primavera pura! Com el teu poema.

novesflors ha dit...

Preciós raconet i dolç poema.

August G. i Orri ha dit...

Preciós poema i foto magnífica!

Aquesta flor sembla tenir "tot l'enyor de demà", com el poema de Papasseit. Potser ella té més clar que la primavera arribarà que no pas ell...

Consol ha dit...

Amb el fred adobarem la terra de colors perquè floreixin a la primavera.
La fotografia és preciosa, un racó bell i plàcid.

M. Roser ha dit...

Suposo que aquesta preciosa flor, tan ben resguardada, enyora la llibertat de sentir-se gronxada per l'aire en companyia de tots els verds del jardí...
Petonets.

Garbí24 ha dit...

Comencem a estar tips del fred i volem ja l'escalf del sol . Tot arribarà

Ada ha dit...

Quina foto més bonica! La flor del safrà?!

Elfreelang ha dit...

segur que si que hi ha un racó enyorat que tu també enyores i embelleixes el record amb mots de tendresa infinita .....

Glo.Bos.blog ha dit...

Mica en mica és van tornant lluminosos els verds, mica en mica totes les flors multicolors desperten, ja s'anuncia la primavera, defora la finestra.
La flor, des de dintre, se'n deleix

Laura T. Marcel ha dit...

Quin glamour deixa la teva petjada!

Imma Ginovart ha dit...

Quanta enyorança i quant color que s'endevina. Una abraçada!

montse ha dit...

En aquest racó,
enyorat de tu,
despunta la vida.


Potxons.

Maijo Ginovart ha dit...

Estimada Fanal Blau, fa un parell de dies que Imma em va dir lo molt que li havia agradat el teu darrer post. Estic d'acord amb ella. Magnífic!
Petonets.

Olga Xirinacs ha dit...

Quina alegria retrobar-te... com qui veu créixer les belles flors que descrius a la nova llum del dia que, tímidament, s'allarga.
Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Quina preciositat el contrast dels colors, la llum... maquíssima :-))