ara veig que sense haver-me'n adonat, gairebé li havies contestat tu per mi a la kweilan. D'acord amb tú. Me n'alegro que t'hagin agradat i t'hagin acompanyat una estoneta!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
6 comentaris:
Quina música i quines fotos més relaxants.
Són peces precioses però amb el cello, per mí, sempre tenen un punt de tristor.
No, jo no trobo pas tristor. Com una calma una mica melangiosa... les he gaudit molt, ara mateix en la tarda de diumenge, i mente llegia blogs.
Marta,
a mi m'encanta aquest cellista...
Té coses precioses i ha interpretat un munt de peces de les bandes sonores de pel.lícules de l'ennio morricone...
una abraçada!
kweilan,
més que tristor, per a mi, tenen un accent musical de melangia...però és un instrument que m'agrada molt, molt...
que tinguis un molt bon dia!
carme,
ara veig que sense haver-me'n adonat, gairebé li havies contestat tu per mi a la kweilan. D'acord amb tú.
Me n'alegro que t'hagin agradat i t'hagin acompanyat una estoneta!
Bon dia, senyora del colors!
Publica un comentari a l'entrada