D'una exposició fotogràfica realitzada per persones afectades de paràlisi cerebral, acompanyada d'un poema d'en Jesús Lizano que s' acoblava com anell al dit.Si voleu escoltar el poema sencer..."Las personas curvas"...el trobareu a http://www.lizania.info/
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
17 comentaris:
buf!
bell, carinyo, bell
i colpidor...
Com totes les realitats.
t'estimo fanalet
:¬)***
Sí que impacta sí. Vaig a escoltar... tot el poema, aquest trosset ja enganxa prou.
El meu fill utilitza una expressió que va més enllà del concepte "corba"; ell diu "guerxo" quan vol dir que alguna cosa falla per algun costat. I a casa ho fem sevir de vegades. És, per nosaltres, i no sé si per algú més, una manera afectuosa de crítica alguna actitud o alguna falla. I sempre quan ho diem, a mi m'agafen les ganes de somriure. Ara sé per què... a mi no solament també m'agraden les persones corbes, que som tots, sino fins i tot les guerxes. En el millor sentit de la paraula, per descomptat.
barbollaire,
a mi em va semblar magnífica la mostra fotogràfica feta des d'una paràlisi que em sembla ben poc paralitzadora, sino ben agitadora d'emocions...
un petó!
carme,
jo em sento corba, em sento recta, i ara que ho dius em sento també ben guerxa...
i em sento amb moltes discapacitats, amb algunes capacitats, amb algunes febleses, amb bastantes empentes...amb...
una abraçada de bon dia!
Jo vaig coixa d'un braç i sóc manca d'un peu,
i més endins: alguna cosa fractal, rugosa
una trencadissa
i amb això anem tirant
bon dia tinguis, sweet fanalet!
Tots tenim alguna cosa guerxa ( jo també faig servir aquest mot)... i això ens fa adonar de quant ens queda per aprendre i que mai en sabrem prou.
Res d'autosuficiència ans el contrari!
Bona nit fanalet!
Emocionant i ple de sentiment això que escrius.Ens fa reflexionar sobre la nostra vida.
Una abraçada
La corva si l'estiressis pels dos costats es convertiria en una línia recte, per tant no és més que una recta flexible. La flexibilitat és una gran virtut perquès després torna a la seva forma original sense traumes.
la línia recta és el camí més curt entre dos punts, però no el més divertit.
Qui té pressa?
fractal...
saps que ja m'agrades així?
una abraçada de ben aprop!
joana...
creu-me que espero no saber-ne prou i permetre'm, també, ser una mica guerxa!
una bona abraçada i un bon dia per a tú!
LLiri blanc,
a mi si em va emocionar...
Moltes gràcies per passar i una abraçada de camí a l'alguer!
Marta,
intentar ser prou flexibles per fugir de la rigidesa...
una abraçada i gràcies!
Jesús M,
de vegades hem d'agafar la recta; de vegades hem d'agafar les corbes.
gràcies per passar!
Hola Fanal Blau,
Quina casualitat !!!!, l'altre dia vaig quedar captivada amb aquest poema. Estava darrera d'una porta en un lloc d'art. Vaig preguntar de quí era. I el vaig veure la mateixa setmana d'aquest post, el 6-06-09.
Molt maco i encertat.
horabaixa!
a barcelona? ciutat vella?
jo també vaig quedar ben captivada del poema i de l'exposició!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada