26 de novembre 2009

Per la Berta

Llàstima de no haver tastat
el plaer que et corresponia,
el fugaç mos de les hores dolces.
Mentre eres,
tot i ser distinta,
regalaves mirades
directes a l'ànima.
Desgavellava tanta força,
tanta insistència.
Gairebé sense ser-hi.


Però hi eres.


I tenies, afortunada,
quatre mans tendres i àvides
que t'acaronaven.
Privilegi diàfan.


A mi també m'hagués agradat
besar-te sense por.
Quan eres,
no en vaig saber.

10 comentaris:

berta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
berta ha dit...

Fanal blau, desaparegut el meu bloc... ara trobo resonàncies d'ell i de mi mateixa en aquest post. No sé si sóc jo aquesta Berta de qui parles, i crec que és difícil que sigui així, però malgrat que ja no escric al bloc i que he marxat sense dir res... us llegeixo i us recordo... et llegeixo i et recordo, fanalet.

Has escrit un poema preciós, parlis de qui parlis i m'has emocionat de veritat.

Besades.

fanal blau ha dit...

Berta,

aquest poema per a la Berta és per una menuda a qui la vida no li va concedir possibilitat de aobreviure-la, i avui hauria estat el seu aniversari. I mira, el vaig escriure el dia que va marxar i, avui (com en tants d'altres moments, pensant en ella) m'ha vagat de penjar-lo al blog.

He intentat entrar al teu en més d'un moment i no he pogut. Dius que has tancat?
De moment, jo rondaré per aquí, per quan vulguis.
Espero que tot et vagi bé!

una abraçada per a tú també, Berta! I gràcies per venir!

kweilan ha dit...

un poema preciós.

novesflors ha dit...

Regalar mirades a l'ànima, quin bon regal per a qui l'haja rebut.

rebaixes ha dit...

I com el temps, tot passa i no ens donem compte que se'ns emporta, potser el que més estimem i no sabem besar, acaronar ... el que tenim quan ho tenim./ Et juro que sentir aquest buit és terrible. No s'hi pot jugar per que et malmet.Anton.

Elfreelang ha dit...

Sentiments, enyors, homenatges....paraules del cor...et sento Fanal Blau. Puc sentir perfectament el dolor.

assumpta ha dit...

Un sentiment i un dolor que es poden sentir a flor de pell en aquestes paraules.
La petita Berta segur que t'envia un somriure, des del seu núvol blanc.
Preciós.

Joana ha dit...

Ja s'intueix que és una pèrdua prematura.
I desprèn molt de sentiment.
Una abraçada Fanalet!

fanal blau ha dit...

Kweilan, noves flors, rebaixes, elvira, assumpta, joana...gràcies!