Perquè un dia torni la cançó a Sinera

El meu somni lent
de la gran pau blanca
sota el cel clement.

Passo pels camins
encalmats que porten
la claror dels cims.

És un temps parat
a les vinyes altes,
per damunt del mar.

He parat el temps
i records que estimo
guardo de l'hivern.

Però tu riuràs,
car veus com es tanquen
llavis catalans.

I es baden al sol
boques de captaires,
plagues de leprós.

Ningú no ha comprès
el que jo volia
que de mi es salvés.

Mai no ha entès ningú
per què sempre parlo
del meu món perdut.

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó.

Branden a ple vent
cordes que no poden
suportar més pes.

El càntic és lluny,
i la greu campana
toca pels difunts.

Ha cessat el ball
de l'altiva monja
i de l'embriac.

La dansa també
del pelut dimoni
amb la reina Esther.

Ja no volta l'ós.
He llegit el llibre
del Predicador.

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots.

Ara he de callar,
que no tinc prou força
contra tant de mal.

D'un mal tan antic
aquesta veu feble
no et sabrà guarir.

En un estrany buit,
manen el silenci
i la solitud.

Sols queden uns noms:
arbre, casa, terra,
gleva, dona, solc.

Només fràgils mots
de la meva llengua,
arrel i llavor.

La mar, el vell pi,
pressentida barca,
La por de morir.

http://www.goear.com/listen/674389d/perque-un-dia-torni-la-canco-a-sinera-ramon-muntaner

"Potser mai hem sabut què és la poesia..."

Salvador Espriu

9 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...: Perquè un dia torni Espriu, amb la seva poesia.

Fantàsstic, Fanal blau!; 22 de febrer del 2010, a les 9:16
Joana ha dit...: Poesia és visitar-te!!
Preciós l'homenatge!
Bon dia fanalet :); 22 de febrer del 2010, a les 9:42
onatge ha dit...: No sabria dir què és poesia, potser és tot el que vivim i patim cada dia, sort que ens calma la metàfora...

Una abraçada.
onatge; 22 de febrer del 2010, a les 16:04
sànset i utnoa ha dit...: Avui ja ho he dit moltes vegades. Un geni, amb tot el que implica el terme.

Val molt la pena veure l'entrevista i analitzar les seves respostes.

Esperem que aquest 25è aniversari serveixi, com a mínim, perquè Esperiu ressorgeixi una vegada més.

*Sànset*; 22 de febrer del 2010, a les 16:45
Carme Rosanas ha dit...: Fins ara no m'he adonat que havíem posat el mateix vídeo!

No em sap greu la coincidència... ja saps que m'agraden.; 22 de febrer del 2010, a les 18:15
Montse ha dit...: Doncs si, Fanal blau, hem coincidit amb el poema, jo he tingut dubtes sobre quin posar, i al final m'he acabat decidint per aquest.
Hi ha més coincidències, avui: de videos, de poemes, de sentiments...; 22 de febrer del 2010, a les 19:55
GEMMA ha dit...: Gràcies per fer-me-la descobrir.; 22 de febrer del 2010, a les 20:08
kweilan ha dit...: M'ha agradat l'apunt. L'entrevista amb Soler Serrano, impressionant.; 22 de febrer del 2010, a les 20:57
Elfreelang ha dit...: Molt bo el poema escollit i el vídeo!; 22 de febrer del 2010, a les 22:03