Com dos mans encaixades treuen queixalades de glorioses llums En l'estança la troncada crema foc ben estorada... Dos coixins, dos ulls. ............. Anton.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
15 comentaris:
Cada cop la tarda es fa un pelet més llarga, m'agrada, i la llar que no ens manqui als qui la podem gaudir.... preciós nena :) petons!
Una imatge que veiem i una altra que ens fas veure amb les teues paraules. Genial!
Els troncs
flamejaven amb ganes
i assaboríem
cada escletxa de llum.
Colors als coixins
i a les mans.
preciosos jocs de llums, ombres i colors!
Sort que els dies cada vegada són més llargs i tot i això el fred ben viu.
Una fotografia i unes paraules que bé conviden a estar-s'hi!
Petons.
;)
El foc ha guanyat la batalla :) S'està tan bé a la seua vora, aquests dies tan freds...
Coixins de colors
s'acompanyen
brodats de complicitats.
Com dos mans encaixades
treuen queixalades
de glorioses llums
En l'estança la troncada
crema foc ben estorada...
Dos coixins, dos ulls.
............. Anton.
Cris...
si que es nota que allarga...:)
Gràcies, Kweilan, sempre tan amable!
Carme,
entre aquest i el darrer, els coixins deuen estar ben contents!
Mil gràcies! :)
Arare,
m'encanta la llum que entra a casa a determinades hores...té un no sé què d'especial i acollidora...
un petó!
-assumpta-
quan vulguis! :)
novesflors,
mira que s'agraeix i fa de bon mirar i acostar-s'hi.
Aquest no és perillós, sinó plaent!
una abraçada!
Anton,
me'n faig creus de la teva capacitat creadora!
una abraçada! desitjo que tot vagi a millor!
Publica un comentari a l'entrada