Rostres, instants d'una Barceloneta viva. Revivint la Barcelona que m'havia acompanyat anys, quan anava a l'escollera a mirar el mar. Ara, tal vegada, més obert i més ample. Des d'un altre indret.
Diumenge de matí, recollint alguns somriures, com el que m'acompanya.
Vam trobat un vell mariner, al carrer d'alcanar, que ens va regalar una estona d'història captivadora. La de la Barceloneta, a voltes oblidada, a voltes obviada. Potser algun dia hi tornem i farem un toc toc, i ens obrirà la porta i ens continuarà explicant.
...
Tot i que recent estrenada en la mirada a la realitat i adolescent amb ganes de créixer, tinc records ben presents del 23F.
La por, la incertesa, un germà que no arribava a casa. La ràbia. La impotència.
Vint-i-tres mirades distintes. Ben distintes, avui.
.JPG)
32 comentaris:
Fantàstiques les fotos!
Unes fotos molt boniques i que transmeten molta vitalitat, llum i color. Salut!
quines fotos mes xules !!!
Jo també tinc molt present el 23 F.
Petons,
Una sèrie magnífica, fa somriure, no com el 23 F de fa anys, que ens vam acollonir, oi? Petons de quaresma :)
Molt bones fotos. Jo també recorde la por aquell 23 F.
Molt bona la tipologia carnavalesca.
Unes fotos fantàstiques.
Les fotos són maquíssimes!
Jo encara no havia nascut el 23F...
petons
Utnoa
jo hi era a Saragossa, al Parc d'Artilleria.
Amb un CETME amb dos carregadors agafats amb cinta aïllant i una bala a la recambra.
Si algú s'hagués apropat a la tanca, primer havíem de disparar i després preguntar.
A casa es van passar tota la nit enganxats a la ràdio...
ràbia? impotència?
nosaltres sentíem com preparaven camions i transports.
Ràbia? impotència?
No.
En aquella nit, molts de nosaltres, por.
_________________________
Les fotos, ja t'ho he dit, són magnifiques.
Petonet dolç :¬)*
Carme,
jo m'ho vaig passar "pipa" fent-les!
Thera,
me n'alegro si t'agraden; la veritat és que era un festival de colors!
jaka,
vaig lligar el 23 amb el 23, per voler deslligar-los!
una abraçada i gràcies!
Magnífica no, Cris. Però jo m'ho passo bé i en trec profit de gaudi!
Jo si em vaig ben espantar!
Una abraçada!
novesflors,
sense que arribe a fer mal...no mos oblidem de res..
una abraçadeta...
Calpurni,
a mi mai no m'ha cridat el carnaval ni les disfresses...però quan veus l'entusiasme...m'entusiasmo!!!
Gràcies, kw! :)
és com llegir una miqueta amb la mirada!
Utnoa,
em permets un "hola, peque!" carinyós?
Bé que t'ho estalviéssis!
Queda't amb les fotos, totes teves!
Gràcies per venir!
Ara me n'he recordat, barbo...
Hores molt més incertes per a tu, possiblement.
Cadascú des de l'espai que vam patir-ho, vam patir-ho i molt.
I la por que no hauria de definir-nos mai, aquell dia, era ben present.
I ara-avui...sortir a fotografiar, em representa redescobrir, repensar, refer.
I entreveure i percebre altres mirades.
Mirades que, afortunadament, compartim!
I tant! Totes les mirades molt diferents. Molt vives i amb molt de color. Precioses les fotos, Fanalet...
Precioses 23 fotos de rostres de carnaval! la Barceloneta...la petita Barcelona marinera i màgica encara amb històries i racons amagats! jo no he volgut escriure res del 23f a posta....vaig passar por, molta, no vaig dormir i els meus pares tampoc...jo estudiava el tercer curs de carrera i tenia 22 anys....ai!
Guau! M'encanten!!!! Són súper directes!! Bona feina!!!
Ostres quines fotos més boniques! M'agraden molt, són les típiques fotos que t'imagines que fas però que amb una camera de les meves no es poden fer! jeje
Genials!
Veig que vas practicant amb la camara..m'agraden molt les fotos :) me'n alegro que en gaudeixis!
De tant en tant em miro el bloc també, ausent en presència, però no de cor.
Un petonas!!!
Unes fotografies precioses i plenes de vida i color. No com aquell 23-F que recordo encara perfectament. Llavors era molt jove... sortosament va quedar tot en un "ensurt".
Del barri de la barceloneta en tinc molts, molts bon records. Regust de mar, gens amarg.
;)
Gràcies Anna!
jo vaig disfrutar! :)
Elvira,
jo ara feia temps que no la caminava; però és ben cert que té de màgica i marinera. Segurament t'hauria agradat escoltar al vell mariner amb les seves històries del barri ia amb el seu coneixement de la història!
Alepsi,
i tan directes! era un dia propici per no haver de tallar-se ni passar vergonya...Tot i que només a 3 i a la 15 van posar-s'hi a consciència! :)
Patrícia,
com diu un amic meu, de vegades no és només una qüestió de càmara.
Va, vinga, surt a fer fotos!
Gràcies per passar. Et visitaré!
ilargia!
quina il·lusió trobar-te també per aquí...Ja veus, amortitzant tant com puc ;)
Demà, si no t'arriba l'oloreta dels calçots, t'enviaré un tastet fotogràfic, i uns contes russos per quan vagis a Sant Peterburg.
I sé que hi ets i saps que hi soc.
Un petonarro i una abraçada "estrujadilla", neboda predilecta!!! ;)
T'envio un petó que t'arribi...
T'ha arribat?
-assumpta-
potser ens deviem creuar en algun moment, o estavem de costat en alguna taula del "Porta Coeli", després d'haver caminat per l'escollera...
Jo el 23F si em vaig espantar!!!
un petó!
El Porta Coeli i els seus musclos marinera... boníssims!!!
I la platja, i la piscina del Barceloneta, i els xiringuitos i els bassars... i quin munt de records!
---
Feia dos mesos i mig que ens haviem casat i ell havia acabat la mili l'agost del 80... No les teníem totes, no.
Publica un comentari a l'entrada