08 d’abril 2010

Com cargolines


Com cargolines de mar
al compàs de les llambordes.

S'endevinen graons per enfilar
que grimparem, tal vegada, a poc a poc.
Replegant-nos
per a desplegar-nos
de nou.

I tornar a l'arena,
sense ferralla.

9 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Ai si fossin com cargolines de mar...que maco fanal blau! grimpar poc a poc....

novesflors ha dit...

Recargolat com el temps, tan llarg i en tan poc espai...

Carme ha dit...

Tornarem a l'arena i serem com dunes de sorra blanca...

bona nit, bonica

Núr ha dit...

Aquesta barana m'ha fet pensar en el balcó del Mediterrani... :D

lolita lagarto ha dit...

M'encanta sentir-me una cargolina de mar que grimpa i grimpa fins tornar a l'arena....
Preciós, preciós, preciós...

Annaquarel.les ha dit...

Un poema molt evocador i unes imatges que fan volar la imaginació del que les contempla. Felicitats!

Ramon ha dit...

Aquest tipus de forjat en baranes de tota mena és molt antic i m'ha transportat a la meva infancia. Un dels balcons de casa meva el tenia i el recordo com una de les primeres imatges que van quedar gravades a la memòria.
Gràcies per aquest moment.
Aprofito per felicitar-te pel teu blog.

Joana ha dit...

Grimpar i recargolar, fer i desfer...qui pogués fer-ho quan hom volgués :)
Bon cap de setmana i gràcies per ser-hi! :)

Mortadel.la ha dit...

Bona foto, Fanaletivos!