Li va ser ben agradable aquest camí entre els catamarans encara endormiscats esperant la fressa de l'estiu i el desgavell de les onades.
Feia just un any que havia descobert una de les tantes i moltes maneres de mirar-se el mar i els horitzons. I els horitzons no eren llunyanies, sino espurnetes d'aigua a tocar, i bromeres d'escuma que amb el sol, donàven una brillor a la pell i als dintres, que feien somriure.
I sabia del cert que passarien els dies i continuaria veient-hi llumenetes.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
14 comentaris:
Quan els dies s'allarguen i se sent l'entrada del bon temps a flor de pell convida una passejada arran de mar ...
Tan debò segueixen les llumetes quan els catamarans endormiscats es despertin i facin via entre entre el desgavell de les onades i l'escuma...
mirar i mirar la mar .. un espectacle únic¡
Quin text més maco, Fanal, i la foto, bonica, bonica! Has anat a la platja, senyoreta!
Què bonic! Quanta sensibilitat, fanalet!
Una bona fotografia. M'encanta dialogar amb el mar, no té ego, no fanfarroneja, és sincer, no és antipàtic, i sap escoltar...
Una abraçada.
onatge
Una història bonica, fanalet, m'agrada com l'expliques i sobretot m'agrada molt aquest final de les llumenetes.
Un petó i un somriure per a tu.
Sembla el meu poble.... preciós reina, molt i molt maco :) Petons grans!
Què canalla?
Si quedava cap dubte a algú a la blogosfera, heu vist aquest dos darrers post, eh?
Aquesta Fanalet és una canya, una artista, plena de sentiment, de delicadesa, d'art...
I sabeu què, per damunt de tot, el més important?
És la meva més millor amiga de l'ànima des de fa més de 30 anys!!!
(apa... quina enveja ara, eh?)
petonet dolç, nina :¬)*
Ui, he tornat i ací, a casa teua, m'he omplit els ulls de tant de blau de les fotos. Precioses fotos.
L'època que comentes on descansen els catamarans, per mi és sens dubte la millor. Quan encara pots passejar tranquil.lament i el sol ja comença a escalfar una mica, allargant-se el dia...
Son pocs dies i els que vivim en pobles de Costa ens semblen tant breus, però tant grans.
La foto ja ho diu tot: calma.
Als catamarans ja els queda ben poc per despertar-se.
Mirar el mar sempre és un espectacle.
*Sànset*
L'estiu que espera a la platja... M'agrada la foto i les paraules.
I tant barbollaire, una canya dolça! És una artistassa plena de sensibilitat i art! Quanta raó tens (i quanta sort que tens!)!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada