Insomni de finestres.
De dins, espelmes fent companyonia.
Encara avui ha refrescat
i un xal-abrigaespatlles
prova de restar pes al pes de les parpelles.
Gairebé desconec la ciutat
que em va donar la benvinguda.
De vegades la fujo,
d'altres l'enyoro.
Insomni de finestres
que, amb llum lleugera i vaporosa,
estan a punt d'adormir-se.
13 comentaris:
Molt bona nit ...insomni de finestres..això és Barcelona oi? diria que sí...bons somnis!
Avui,
ha quedat una llum vagarosa
que no s'apaga ni amb el gest
de tancar les parpelles.
La ciutat
es despulla de prop
i s'engalana de lluny.
Hem fet camins
més enllà dels seus carrers
només per retrobar-la.
d'aquest tipus d'insomni en pateixo sovint.
*Sànset*
Ai reina, estic d'insomni fins el gorro, no sé què em passa les darreres setmanes, però veig que no sóc la única (ni de conya) que el pateix.... shhhhhhh, bona nit a les 16:15 pm :) Petons dolços!
Hi ha una llum preciosa! Aquesta imatge m'atrau molt, m'agrada mirar per la finestra i veure els llums de la ciutat.
Ja sé que diré una bajanada, però si pots arribar a veure aquesta vista de Barcelona per culpa de l'insomni... benvingut sigui aquest insomni(però només una nit, eh?) ;P
Petons! ;)
Segons l'hora que siga, les finestres estan ben despertes i, a poc a poc, van caient vençudes per la son. És un espectacle bonic.
Paraules precioses i imatge fantàstica.
massa llums, abans d'aclucar els ulls
S'assembla el meu paisatge d'infantesa, avui molt allunyat de mi! però que bé que ho saps dir i veure!
Em diuen afortunada perquè no el conec l'insomni...
Un text bonic!
Petons!
:)
Muy bonito el poema, un placer leerte,
que tengas una feliz semana.
Publica un comentari a l'entrada