OKURIBITO
La dona dels esqueixos
té la saba atrotinada i la saviesa intacta.
El cos encongit i l’ànima ample.
Un ull obert
-pendent a l’esclat de la flor del crespinell-
que de tant en tant se li clou i fa dormida.
Un peu esberlat-sagnant,
que ha brincat pels horts
i per muntanyes.
Una pell suau, una olor dolça,
un tacte transparent.
La dona dels esqueixos
té una sed delerosa, un desig d’aigua.
De raig, de fresc,
de frec. De suau, tou, i adéu.
Un afany constant de terra.
També uns amors petits.
I la basarda del dolor.
La dona dels esqueixos
Somnia encara. Somnia.
.jpg)
.JPG)
4 comentaris:
No coneixia la cançó...la lletra és molt maca...dona dels esqueixos....
una abraçada immensa, fanalet.
per tu...
per ella...
una bosseta de petons suaus i clars.
:¬)*
A la dona dels esqueixos li agradarà Joe Hisaishi! M'alegra escoltar-lo, Fanalet! :)
Ostres! M'havia passat per alt aquest post...
Preciós, abraçades ...
Publica un comentari a l'entrada