Dimarts i 13, veig que no tens por de les supersticions. Una foto que sembla que puguis estirar la mà i tocar-ne la textura. No sempre comento però et segueixo. Una abraçada
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
10 comentaris:
Vola sempre. M'agrada la textura... I encara m'agrada més el 13 que suma 4... El fanal, de nit ha de ser una passada...
Nit bona.
onatge
Col·lecció de fanalets bonics...
Aquest numerat i tot, segur que il·luminarà tota la nit i tot el dia!
Dimarts i 13.... no pensava pas casar-me avui, però si tinc ganes "embarcar-me".... bona foto, bon vers, com sempre!
Petons, reina :)
volarem plegades en les 13 llunes de tots els anys
gràcies
beatrice
és bonic passejar per la Casa del Fanalet...
(ara ha sonat una mica a "La Casa de las Mantas", oi? ;¬P)
i, mira, penso que 13 és un gran número.
Ple de màgia i somnis.
De mirades i somriures.
D'espais i silencis.
De paraules i carícies
(i em fa gràcia, a mi també, ja ho saps, perquè he endevinat l'espurneig als teus ulls...)
:¬)*
qué bonita foto al igual que el número.
besos
Dimarts i 13, veig que no tens por de les supersticions. Una foto que sembla que puguis estirar la mà i tocar-ne la textura. No sempre comento però et segueixo. Una abraçada
Una passada nena! Que bonics tots!
M'agraden moltíssim fanalet. Has rebut correu?
la bellesa en qualsevol racó
Publica un comentari a l'entrada