Drac del Parc Güell, Antoni Gaudí, 1922
El set de març, encara no era un quart de nou, sortiem de casa camí de Barcelona. La carretera encara prou buida. Les nostres ganes, plenes de desig de mirar.
Un diumenge més buscant racons que ens són coneguts des de fa anys i que sempre acabem per redescobrir, com si els estrenéssim de nou, escorcollant cada bocí. Com els colors i els retalls dels trencadissos que volíem inmortalitzar.
Feia un fred que ens glaçava les mans i les galtes, amainat per la calidesa de sentir-nos tan ben acompanyats.
Vam saludar al drac que, en justa correspondència, ens va retornar l'encaixada. I gosaria dir que ens va somriure.De gaudi.
Una nova proposta de Relats Conjunts
14 comentaris:
Uauuuauau que ràpid has anat ...i jo sóc també ràpida a comentar-te! Molt bo el final: de gaudi...Molt bon relat! i això que el drac també fes una encaixada...genial!
Molt bon final. Jo no puc acudir a tantes propostes...
Fantàstic, Marta!
Allò que en diem rodó i ben acabat!
Bona nit maca!
Molt bo! I el final, magistral.
Maco, Maco! Té una retirada al meu però... m'agrada més el teu final!
Qué bonic! Podia haver-li passat a qualsevol eh!
Tot i el fred, el drac no perdia la seva educació. I això és d'agrair.
Bon relat!
*Sànset*
Salutacions que no tothom pot notar, un seté sentit?
Sí, que sembla que somriu! M'agrada perquè trobo que t'ha quedat breu però amb un munt d'idees... M'ha fet la sensació de rapidesa... :D
M'encanta això de REdescobrir racons...
Està bé aquest final, amb un drac tan educat :)
Jo ja m'hi veia ;-))
Un dia molt fred però assolellat i un drac que ens saluda ;-)
Redescobrir llocs és fantàstic!
Una excursió amb recompensa. Bon relat
Sempre ens quedarà aquest raconet amb el drac.
Publica un comentari a l'entrada