13 de juliol 2010

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs aquí nosaltres et trobem...

Et miro les imatges, t'escolto les paraules i les músiques, i et trobo un i altre cop.

Una abraçada molt forta.

Mònica ha dit...

No em cansaré mai de dir-te el do que tens per expressar magníficament el teu interior amb una imatge i unes poques paraules.

Qué bonic és seguir les petjades abans que les esborri el mar...

Gràcies!

Elfreelang ha dit...

Petjades a la sorra calenta de la platja....cercant-te...cercant-te... trobant-te..admirant-te

novesflors ha dit...

Els nostres peus sempre fan camí. Si les onades, o el vent esborren les petjades, tornarem a petjar la sorra. Hi som.

rits ha dit...

i seguir buscant vora l'arena. quina foto i quina cançó!!!!!
no tinc paraules, m'inspira, em fa somriure però també deixar caure alguna llàgrima!

Sauze ha dit...

en cada huella hay una historia escrita...

besos, gracias por tus comentarios tan llenos de sinceridad.

Mortadel.la ha dit...

Entre la imatge i la cançó, t'ha quedat un post deu. Saps què m'ha vingut a la memória? Cuba!
Un dia, si em permets i no et molesta, penjaré la cançó al meu bloc, Fanalet...

fanal blau ha dit...

Mortadel·la,

per què hauria de molestar-me? La Cèlia Cruz era cubana i segur que estaria contentíssima de que l'escoltem.

Desitjo que les teves nits siguin més fresquetes que les d'aquí!

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Besos para tí, Sauze.

fanal blau ha dit...

rits,
si que té un punt tristot, però tu queda't amb el somriure, d'acord?

fanal blau ha dit...

Ostres, noves flors, què bonic has sabut explicar-ho!

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Gràcies, Elvira!

fanal blau ha dit...

Mònica, gràcies a tu!

fanal blau ha dit...

Carme,

gràcies!